Nazisme i II Guerra Mundial

Nazisme i II Guerra Mundial

Resposta 1:
La causa de l’augment de l’atur a partir de 1929 a Alemanya és la crisi econòmica nord-americana
de 1929. Els nord- americans havien invertit capitals per reconstruir la indústria alemanya; amb el
crack del 29, van repatriar-los, cosa que va provocar el tancament de moltes empreses i per tant,
l’augment de l’atur. La burgesia i la noblesa vanadoptar postures cada cop més conservadores a
causa de la crisi social i la por al comunisme. Creien en l’ascens d’un Fürer fort al poder. Per altra
banda, la petita burgesia i els camperols, empobrits per la crisi, no se sentien representats pels
partits d’esquerres ni per la dreta conservadora, i es van convertir en els principals votants del
NSDAP. Així, a mida que augmentava l’atur, la crisisocial era més forta i els ciutadans estaven a
favor d’un govern totalitari que garantís la pau social i remuntés l’economia.
Les raons per les quals molts industrials i banquers van donar suport a Hitler eren les següents: la
necessitat d’un govern durador per donar estabilitat a la política i a la economia, aturar el
bolxevisme, el programa econòmic de Hitler basat en la independència d’aquestsector, i la promesa
d’un Estat fort que incrementaria l’exèrcit, faria despesa amb obres públiques i transports i faria
desenvolupar la indústria.
Resposta 2:
1919- Hongria (Horthy)
1922- Itàlia (Mussolini)
1923- Espanya (Primo de Rivera)
1924- Albània (A. Zogu)
1926- Portugal (Gral. Carmona), Lituània (Smetona) i Polònia (Gral. Pilsudski)
1929- Iugoslavia (Rei Alexandre I)1932-Portugal (Salazar)
1933- Alemanya (Hitler)
1934- Àustria (Dollfus), Estònia (Päts) i Letònia (Ulmanis)
1936- Bulgària (Coronel Velchev), Grècia (Metaxa) i Espanya (Gral. Franco)
1938- Romania (Rei Carol)
Després de la Primera Guerra Mundial, Europa estava en una greu crisi econòmica. La guerra havia
provocat la desconfiança en la democràcia liberal, que havia estat incapaç de fer front alconflictes.
D’altra banda, el triomf de la Revolució bolxevic era vist pel països europeus com una amenaça de
que el socialisme s’estengués arreu. Les dretes de tota Europa van trobar en els Estats totalitaris la
fórmula per oposar-se a l’hora al liberalisme i al comunisme.
Resposta 3:
Amb la publicació al 1903 dels Protocols dels Ancians de Siò, un fals text històric, s’havia escampat
per Europa lateoria de l’existència d’una conspiració jueva per dominar tot el món. Basant-se en
aquestes teories conspiratòries i amb el suport científc de l’Atropolofgia racial, els nazis
consideraven el jueus com a estrangers a la cultura alemanya, diferents als altres alemanys

(membres d’una raça inferior a la Ària) i ciutadans deslleials. A “Mein Kampf”, Hitler els presenta
com els culpables detots els problemes econòmics, social i morals d’Alemanya.
Resposta 4:
Al acabar la I guerra mundial es va fundar la societat de nacions l’any 1920 i la seu escollida va ser
a Ginebra. Suïssa va passar a formar-ne part per votació popular malgrat la seva tradició de
neutralitat.
Als anys 30 hi havia 2 blocs enfrontats a Europa: el feixisme i el comunisme. Des de dins de Suïssa
es valorava deforma molt més negativa el comunisme que el feixisme. Quan Itàlia va envair
Abisinia l’any 1935 o quan alemanya es va annexionar Àustria l’any 1938 Suïssa no va mostrar cap
rebuig. En canvi, no va voler reconèixer la sobirania de la URSS com a Estat. Pel que fa a la
població suïssa, es dividia en tres grups: els que eren obertament partidaris del feixisme (minoria),
els que esperaven en silencila victòria declarada dels feixistes per a donar-los suport i els que eren
partidaris de la democràcia i s’oposaven a la ideologia feixista.
Des de que a Itàlia va triomfar el feixisme l’any 1922, es van crear a tots els cantons suïssos partits
feixistes, com per exemple: el grup Heimatwehr, la Federació Feixista Suïssa, que va estar finançat
per Mussolini o el Front nacional Suís, que era el...