Nciones De Derecho

TEORIA
1 -. Evolució històrica i definició de la empres pag:54, 55
2 -. Entorn de l’empresa i l’empresa com a sistema pag; 13
3 -. Funcions de l’empresa
4 -. Objectius de l’empresa unitat 1 pag; 9, 10.
5 -. Localització de l’empresa unitat 1 pag; 17
6 -. Dimensió de l’empresa formes de concentració d’empresa. Creixement intern i extern de l’empresa.
7 -. Responsabilitat social del’empresa.
8 -. Les PIMES característiques i avantatges
9 -. Les multinacionals
10-. La competitivitat empresarial.
11-. La empresa i les Tic.
12-. Marc jurídic, legislació mercantil.
13-. Marc jurídic, legislació fiscal.
14-. Tresca SL/ SA, quin tipus de empresa és? explica quin tipus d’empresa, característiques
15-. Organització formal i informal
16-. La presa de decisions. Etapes de la presade decisions.
17-. Planificació de l’empresa. Etapes del proses de planificació.
18-. Enumera les funcions del departament de recursos humans i explica el conflicte de interesso i les cies de negociació.
19-. Funcions del departament de recursos humans.
20-. Productivitat i eficiència de la producció.
21-. Anàlisi de les variables externes i estudi de mercat del departament comercial.
22-.Marketing. Preu i producte.
23-. El marketing. Promoció i distribució.
24-. Recursos financers propis.
25-. Recursos financers aliens a ll. / t
26-. Recursos financers aliens a c / t
27-. Mètodes de selecció d’inversió.
28-. La gestió d’inventaris. Explica un model de gestió d’inventaris.
29-. Aspectes formals que ha de fer una empresa per constituir-se.

PRACTICA
1 -. Elaboració ianàlisi d’un balanç de situació
2 -. Compte de resultats.
3 -. Punt mort a llindar de productivitat.
4 -. Comprar o produir (llindar rendibilitat).
5 -. Van.
6 -. Tir.




1- L’EMPRESARI

Actualment s’associa a la noció d´ empresa el concepte d’empresari però aquesta idea es variable ja que depèn de l’època en que s’estudiï i de la disciplina que s’estudiï.
Entre elsdiversos autors que expliquen la seva teoria d’empresari podem trobar:

-S. XX empresari com a persona que assumeix el risc (F.H.Knight, 1885-1972). L’empresari és la persona que assumeix el risc de l’activitat econòmica, avança els diners i per això ha de ser recompensat amb un benefici. Te dos tipus de riscos, si la producció no funciona o no es produeixen les quantitats esperades, o si elsingressos no són els esperats. Malgrat això diferencia dos tipus d’activitats La del director o empresari professional: persona que dóna ordres de gestió de l’empresa i desenvolupa la funció d’organització, i la de L’empresari patrimonial: persona que assumeix el risc i tria la persona que dirigeix l’empresa.

-Segle XX: empresari com a persona innovadora (J.A.Schumpeter, 1883-1950)
El factorexplicatiu dels guanys de l’empresari es la innovació i el progrés tècnic. En el sistema capitalista el procés de canvi tecnològic genera, en principi, innovació en el mercat i fa que les empreses que innovin siguin més competitives fins que l’entrada al mercat de competidors faci disminuir aquests beneficis extraordinaris. L’empresari ha d’inventar i innovar fins que aparegui la imitació, moment enquè els seus beneficis extres es veuran reduïts. Les fases del canvi tecnològic són la invenció, la innovació i la imitació.

-Segle XX: empresari tecnòcrata (J.K.Galbraith, 1908-2006)
El poder econòmic ha anat passant de les persones i de la propietat a les organitzacions. Apareix l’anomena’t dret del poder restringit o el tecnoestructura. Aquest poder l’exerceixen els directius, especialistesque tenen el poder executiu. prenen les decisions referents a l’empresa, i tenen i coordinen tota la informació. Aquesta direcció compartida per tècnics es compleix en les grans empreses, on els accionistes són únicament inversors, funció obtenir un rendiment pel seu capitat invertit i, en el cas que aquest no sigui l’espera’t, treure el seu capital de l’empresa i invertir-lo en un altre...