Ndbskjcbsdhjch

LA DONA AL TERCER MÓN
La situació de la dona ha millorat en els països desenvolupats. Almenys formalment, gaudeixen dels mateixos drets que els homes. Tenen el mateix dret a l’educació i, fins a cert punt, ha millorat el seu accés al treball.
No obstant això, en els països en vies de desenvolupament i/o subdesenvolupats, on viuen dos terços de la humanitat, la dona continua sent objecte dediscriminació, marginació, violència, esclavitud… un autèntic calvari al qual elles responen amb valentia, lliurament, sacrifici.
Millorar la situació de la dona en els països en vies de desenvolupament i/o subdesenvolupats, és una assignatura pendent. Ella és el motor de la societat, l’esperança per a assolir un món més just i solidari. Eliminar la discriminació per raons de gènere i promourel’autonomia de la dona, són dos dels desafiaments més grans als quals ha d’enfrontar-se avui el món.

Al Tercer Món viuen i treballen unes 10.000 missioneres espanyoles, gairebé el 60 per cent de tots els missioners espanyols. Moltes d’elles centren els seus esforços en la promoció i ajuda a la dona i coneixen de primera mà les seves dificultats, però també el seu coratge i força per tirar endavant.Maria Josepa Vinyes, missionera comboniana a Kenya des de fa quatre anys, creu en el proverbi africà que diu: «Educa un home i educaràs una persona, educa una dona i educaràs la nació.» Està convençuda que el desenvolupament d’Àfrica passa per l’educació de la dona, la més perjudicada per la xacra d’una cultura masclista. «Encara es venen noies de 12 i 13 anys que són casades a canvi de vaques.»Coincideix també en això la germana Eugènia, missionera de la Consolata, que ha treballat a Kenya en activitats socials, educatives i pastorals amb dones i joves africanes. «Les dones africanes que he conegut tenen un profund sentit d’alegria, de celebració, d’hospitalitat, de solidaritat. Saben afrontar la vida amb coratge i determinació, malgrat viure en la indigència i estar sotmeses a unasocietat masclista. Compartir amb elles la lluita per millorar les condicions de vida, promoure la seva educació i emancipació, transmetre’ls un missatge d’esperança i alliberament ha donat sentit a la meva vida.» També Sabina Iragui, Filla de la Caritat, que fa 32 anys que és a Rwanda, opina que «les dones són molt valentes i val la pena ajudar-les perquè tenen molta fortalesa i ho fan anar totendavant».
El calvari de ser dona al Tercer Món «La meva causa no ha nascut d’una cosa bona, sinó d’una cosa amarga. S’ha radicalitzat amb la misèria del meu poble, amb la desnutrició que he vist i he sofert, amb l’explotació i l’opressió.» Aquestes paraules de Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau 1992, reflecteixen una realitat: la de les dones, el problema essencial de les quals, l’explotació,ve lligat a la injustícia social, l’enorme desigualtat, la fam i la pobresa extrema. D’aquí deriven molts dels seus problemes.
Biològicament la dona és més forta que l’home, però, per contra, pateix desproporcionadament els problemes socials, econòmics, sanitaris… marcant la desigualtat en la majoria dels aspectes de la seva vida.
Les dones en el món treballen més que els homes, però cobrenmenys. En la política estan poc representades. La maternitat no és encara un miracle de la vida, sinó un malson de mort. Cada vegada estudien més, però les aules no s’han transformat en el trampolí que impulsi la seva igualtat amb els homes. (L’ONU denuncia que cap país del món no tracta igual les dones i els homes. Les dones són el 40% de la força laboral mundial. Els treballs a temps parcial otemporal són exercits en un 80% dels casos per dones.)
Aquesta és, en síntesi, la situació sota la qual viuen o sobreviuen les dones al Tercer Món que estan pujant esglaons cap a la igualtat, però a poc a poc, al ritme que marca la situació econòmica dels seus països i les seves condicions socials, culturals i religioses.
La pobresa té rostre de donaEl 70% dels 1.200 milions de persones que viuen...