negociando

“ No preocuparos de nada. Haced lo que sabéis; con paciencia. Los diez hacemos las operaciones igual que siempre, ahora más que nunca es moverse, moverse y moverse y crear constante situación.Abrimos el campo y en principio buscamos la banda, y ya habrá espacios por el centro. ¿Ok señores? ¡Como siempre! ¡Vamos eh!” .


Aquestes eren les paraules que Guardiola dirigia als jugadors queenvoltant-lo i amb rostre de marcat cansament però sobretot d’exasperació per la defensa numantina que havia plantejat el Shakhtar Donetsk se l’escoltaven amb atenció abans d’iniciar la pròrroga de lafinal de la Supercopa d’Europa que havia acabat amb empat a zero a la fi del temps reglamentari. Unes paraules que emanen lideratge que destil•len confiança en un estil, un mètode propi en el que es creui que s’és conseqüent amb ell fins i tot en situacions límit com en aquest escenari descrit, en el que fins aleshores el Barça ofensiu de Guardiola havia estat incapaç de marcar un gol. I aquestadeterminació en les paraules de Guardiola es va traslladar als jugadors, qui amb la convicció transmesa pel tècnic van aconseguir fabricar una jugada al límit del temps extra de la pròrroga que començavaobrint-se a la banda per crear el mínim però suficient espai al centre perquè Pedro marqués l’únic i el gol de la victòria en aquella final. Un visionari Guardiola? Ell mateix afirmava que el momentmés plaent del seu ofici és quan desfà l’entrellat i visualitza l’èxit, l’anticipa, una de les claus que destaquen els professor Cubeiro i Gallardo del tècnic blaugrana i que relatava el mateixentrenador.

“I vaig apuntant tot el que se m'acut de les coses bones del contrari, i de les coses dolentes també. Però arriba un moment acollonant, fantàstic, el que dóna sentit a la professió...Creieu-me si us dic que sóc entrenador per aquest instant. (...) De vegades dura un minut vint, minut i mig, que és quan dic: Ja ho tinc, demà guanyarem. No saps per què, però hi ha una imatge, unes coses...