Negro

Context històric de la Romania i les llengües romàniques
La Romania, com el seu propi nom indica, està relacionada amb l’antiga civilització romana, que durant el segle III a.C. va iniciar una lluita amb Cartago per aconseguir l’hegemonia al Mediterrani. Aquesta lluita amb Cartago va dur a Roma a conquerir nombrosos territoris que es farien ingovernables amb l’antiga administració de l’EstatRomà. Després d’una sèrie de disputes internes sorgirà com a vencedor César August, que fundarà l’Imperi Romà el 27 a.C. i, a partir de llavors, es durà a terme una política expansionista que durà a l’Imperi Romà a la conquesta de pràcticament tot el món conegut.

[pic]
Mapa dels territoris de l’Imperi Romà.

A part de la superioritat militar dels romans, que eren uns molt bons estrategues icomptaven amb un exèrcit molt preparat i nombrós, Roma exercia el seu control sobre els pobles conquerits imposant la seva cultura, les seves costums i la seva llengua, el llatí. Aquest procés d’incorporació dels diversos pobles conquerits a la cultura romana rep el nom de romanització.

Aquí a la Península Ibèrica el procés de romanització va començar al mateix temps que la conquesta, però no es vadonar al mateix temps a tota la Península, els romans desembarcaren a Empúries el 218 a.C.; i des d’allà començaren la conquesta de la Península anomenada
Hispània (nom d’origen fenici), que acabaria el 19 a.C.. Els romans derrotaren els cartaginesos i sotmeteren gradualment a tots els pobles de la Península.

Cap el 100 a.C. Roma va emprendre la colonització repartint el territori entresoldats veterans, que eren els encarregats de les terres i creant nuclis de població que donarien lloc a les ciutats. Les ciutats eren nuclis de població que oferien tots els serveis necessaris per a aquesta, hi trobem el fòrum (mercat), temples per al culte religiós, edificis per a l’administració pública,… Totes les ciutats havien de seguir el model de Roma, i per tant, les ciutats conqueridess’adaptaven a l’estil de vida d’una ciutat romana, a més a més, les avantatges que oferia la ciutat van fer que els habitants dels poblats els abandonessin per anar a la ciutat, on s’havien d’adaptar a les costums romanes. Per tant, la creació de ciutats va facilitar i va accelerar la romanització d’Hispània i de tots els territoris conquerits, aconseguint així la imposició d’una única llengua a tots elsterritoris de l’imperi, el llatí; i de la fragmentació del qual sorgiren totes les llengües romàniques.

Durant l’època d’August ( 27 a.C.), Hispània estava dividida en tres províncies: Baetica, Lusitania i Tarraconensis. A totes hi havia ciutats importants, però per damunt de totes destacava Tarraco, que donava el nom a la província. Ocupava el territori de l’actual Tarragona i era la ciutatamb més població, comptava amb una excel·lent situació geogràfica, cosa que li va permetre un gran desenvolupament de les relacions comercials, era el centre de culte de l’emperador i en ella residien els funcionaris i militars que venien a de Roma i es trobaven de passada a Hispània.

[pic]
Mapa d’Hispània.
Les Llengües romàniques
Les llengües romàniques són llengües que procedeixen delllatí vulgar i formen un subgrup de les llengües itàliques. L’estudi d’aquestes llengües és anomenat romanística.
Amb l’expansió de l'Imperi Romà, la seva cultura es va expandir per tots els seus territoris imposant les seves costums i la seva llengua, el llatí.
Amb aquesta ocupació Romana els pobles varen assimilar el llatí com a llengua, i poc a poc, aquest llatí vulgar que es parlava a diferentsparts es va anar barrejant amb altres llengües locals, formant una tercera llengua a partir de les dues anteriors. La grandària de l’Imperi i l’absència d’una norma literària i gramàtica no fixada va impulsar la formació d’aquestes noves llengües. Aquest procés va constar de diferents etapes:

-Des de l'any 200 a.C. fins el 400 d.C.:
El llatí vulgar parlat a les diferent zones d'ocupació...