Nen Feral

Tot i que des de fa un quant temps associem el terme salvatge als pobladors primitius no occidentals, el concepte de salvatge és una creació europea d'origen grec que caracteritzava com a tals elsqui estaven fora de la civilitat: éssers bestials, primitius, amenaçadors i perillosos que vivien molt a prop, però més enllà de la polis i de les seves normes.
La mostra sorgeix de les tesis dutes aterme per l'antropòleg Roger Bartra en els seus llibres El salvaje en el espejo (1992. 2a ed. a Ediciones Destino, 1996) i El salvaje artificial (Era/UNAM, Mèxic, 1997), i per l'escriptora PilarPedraza a La bella, enigma y pesadilla (Tusquets) i Máquinas de amar (Valdemar). El CCCB va proposar a tots dos intel·lectuals que comissariessin l'exposició que presentem.
El concepte de salvatge europeus'ha transformat amb el pas del temps. El salvatge grec és una criatura ambigua, mig humana mig animal i emparentada amb els déus (centaure, sàtir, ciclop) que viu a la naturalesa i no té pretensionsde conquesta, a diferència dels bàrbars. A l'edat mitjana, els salvatges es converteixen en homes silvestres i ermitans coberts de pèl. A partir de la conquesta d'Amèrica, pobles sencers van cauresota aquest tòpic, que en va dificultar el coneixement i en va esborrar els contorns humans. Durant els segles XVIII i XIX, amb els avenços de la ciència i el major coneixement del cos i la ment, elsalvatge es cola per les esquerdes interiors de la consciència occidental. Es parla, llavors, del "salvatge interior": aquella part de nosaltres mateixos que no ens reconeixem, el monstre desconegut queens habita.
Avui, el salvatge encarna el qui viu entre nosaltres, però respon a una alteritat que no acabem d'assimilar. L'Altre que resulta amenaçador per al nostre mode de vida (marginats, lumpen,emigrants, tribus urbanes...).
La mostra que presenta el CCCB recorre la representació iconogràfica de la figura del salvatge europeu a través de l'art: Ribera, Goya i Buñuel; Dürer, Mantegna i...