Nen Salvatge

El petit salvatge de l’ Aveyró



SÍNTESIS:

L’especte més rellavant de la història del nen salvatge, podriem dir que és la enorme dificultat que es produeix per a l’ésser humà enversl’aprenentage lingüístic després de l’etapa de la infentesa (0-6 anys), aïllat de tot contacte social, familiar, cultural, aïllat de tots els sons i sorolls no relacionats amb el bosc ( vent, aigua, ocells).Aquesta dificultat d’aprenantatge la podem associar amb els anys assenssials de formació que ha tingut el seu cervell en l’etapa d’infant, al traume d’aïllament i soletat i a l’esgotament de les sevesfuncions celebrals associades a la parla.
Jean Itard (metge-pedagog), el doctor que aconsegueix la incerció de Victor (el nen salvatge) a la societat francesa i s’encuida de la seva educació, actuantsegons la progressió evolutiva que anava presentant el nen. Aconsegueix que Victor es comporti, apren a menjar amb els estris corresponents, a demanar les coses, apren a associar imatges amb objecteso relacionar fins hi tot sons amb paraules o coses, i fins hi tot Victor apren a exterioritzar les seves emocions i sentiments ( part del llenguatge vocacional), son tot d’espectes que un nen aprenen l’etapa del 0 als 6 anys.
Les persones que tractaren al principi a Victor, associaven la seva mudesa a un retràs, fet que va obligar als pares a abandona al nen, per què era deficient, però el certes que la seva falta de parla era degut un cop més al aïllament i portar a un centre de sords-muts no serviria de ben res.
El desenvolupament humà actua a través de prossessos inats i això fapossible el creixement del nen, però és també assencial l’afecte que causa l’ambient que ens envolta ( teoria del desenvolupament, L.S.Vygotski), on es desenvolupa també la intel·ligència. L’afecte social,contacte amb altres humans, amb la cultura, Victor s’ha trobat en un principi de vida on ha estat fora de tota possible socialització ni contacte possible amb cap altre membre de la seva espècie,...