neodadaisme
Neodadaisme
El neodadaisme és un moviment artístic que va sorgir al llarg de la segona meitat dels anys 50 (19551965) als
Estats Units, concretament el seu origen és angloamericà. El 1922 un grup d’artistes Dadaistes molt important
es va desintegrar, alguns membres daistes es van interessar per altres moviments com per exemple el Surrealisme així doncs es va quedar una mica oblidat, fins que el 1950 a Nova York va tornar l’interés pel
Dadaisme donant lloc a un nou moviment, el Neodadaisme.
Aquesta tendència és un producte sorgit de la cultura de les grans metropolis i es nodreix de les característiques
d’un escenari urbà:
● Rebuig del expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l’art en contacte amb el món i la realitat
objectual.
● Lleguntge figuratiu i realista sobre les costums, idees i apariències del món contemporani.
● Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels aspectes socials i culturals.
● Ausència del plantajament crític: el temes són consevuts com simples motius que justifiquen el fet de pintar.
● Tractament pictòric de forme no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes
reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals sinó que convina aquestes amb les
seves qualitats abstractes intrínseques gràcies a l’us d’imatges familiars i facilment reconegudes.
●Representació de caràcter inexpressiu, preferentment frontal i o repetitiu.
● Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l’obra.
● Preferència per les referències al “status” social, la fama, la violència i els desastres, la sexualitat i
l’erotisme, els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum.
● Formes y figures a escala natural i ampliada.
●Iconografia estilitzant, principalment formes planes i volum esquemàtic.
● Colors purs, brilliants i fluorescents, inspirats en els treballadors de la indústria i objectes de consum.
El moviment sorgeix com a reacció a l’art de l’expressionisme abstracte, el qual havia absorvit plenament a
l’artista en una expreriència mística respecte a la seva obra d’art, la carga emotiva d’aquesta i el seu discurs
teòric, resultaven tan intel∙ligibles que, s’havia creat un distanciament de l’art com art, vida, i social. La societat
quedava allunyada d’un art atònic en la persolanitat de l’artista, la seva profunditat i lirisme(abús de les qualitats
característiques de la poesia lírica), no eren excesibles per una societat en comú.
El Neodadaisme es basava en fer impossible poder entendre la relació que tenia l‘obra, per provocar una unió
més mística o esperitúal d’entendiment de l’objecte artísitic; a diferència del que va fer el Dadaisme que va ser
una dinàmica de burla i desacralització amb l’artístic (no d’inintel∙ligibilitat).
Les seves obres troben clares referències dels ready-made de Duchamp(sobretot en el cas de
Rauschenberg, que va fer seu l'equivalent dels combined). Més que res era reutilitzar objectes
quotidians de la vida corrent de l'home, fins a convertir-los en obres d'art. Però les coincidències
no van més enllà, al contrari, s'adverteix una intencionalitat plàstica molt més ambiciosa, que
donarà lloc a imatges d'un indubtable efecte, en les quals es nota un desig per trobarla
comunicació amb l'espectador, i no el seu desconcert, utilitzant una iconografia de caràcter
popular, que és el que relaciona també a aquests autors amb el Pop art.
El Neodadà ens va apropar a l’art pop on els artistes percevien un art diferent i oposat a l’expressionisme
abstracte. A Europa es van originar diferents moviments de estètica ...
Regístrate para leer el documento completo.