neodadaisme

 

Neodadaisme 
 
El neodadaisme  és  un  moviment  artístic  que  va  sorgir  al  llarg  de  la  segona meitat  dels  anys 50 (1955­1965)  als 
Estats  Units,  concretament  el  seu  origen  és  angloamericà.  El  1922  un  grup  d’artistes  Dadaistes  molt  important  
es  va  desintegrar,  alguns  membres  daistes  es  van  interessar  per  altres   moviments   com  per   exemple  el Surrealisme  així  doncs  es  va  quedar  una  mica  oblidat,  fins  que  el   1950  a  Nova  York   va  tornar   l’interés  pel 
Dadaisme donant lloc a un nou moviment, el Neodadaisme.  
Aquesta  tendència  és  un  producte  sorgit de la cultura de les  grans  metropolis i  es nodreix  de les característiques 
d’un escenari urbà:  
 
● Rebuig  del  expressionisme  abstracte  i  intent  de tornar  a  posar  l’art  en  contacte  amb  el  món  i  la realitat 
objectual. 
● Lleguntge figuratiu i realista sobre les costums,  idees i apariències del món contemporani. 
● Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels aspectes socials i culturals. 
● Ausència  del  plantajament  crític:  el  temes  són  consevuts  com  simples  motius  que  justifiquen  el  fet   de pintar. 
● Tractament  pictòric  de  forme  no  tradicional:  encara  que  el  llenguatge  és  figuratiu  i  representa  objectes  
reals,  no es  concentra  exclusivament  en  les seves qualitats formals sinó que convina  aquestes amb  les 
seves qualitats abstractes intrínseques gràcies a l’us d’imatges familiars i facilment reconegudes. 
●Representació de caràcter inexpressiu, preferentment frontal i o repetitiu.  
● Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l’obra. 
● Preferència  per  les  referències  al  “status”  social,  la  fama,  la  violència  i  els  desastres,   la  sexualitat   i 
l’erotisme, els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum. 
● Formes y figures a escala natural i ampliada. 
●Iconografia estilitzant, principalment formes planes i volum esquemàtic. 
● Colors purs, brilliants i fluorescents, inspirats en els treballadors de la indústria i objectes de consum.  
 
El  moviment  sorgeix  com  a  reacció  a  l’art  de  l’expressionisme  abstracte,  el  qual  havia  absorvit  plenament  a  
l’artista  en  una  expreriència  mística  respecte  a  la  seva  obra  d’art,  la  carga  emotiva  d’aquesta  i  el seu  discurs  
teòric,  resultaven  tan  intel∙ligibles  que,  s’havia  creat  un  distanciament  de  l’art  com  art,  vida,  i  social.  La  societat 
quedava  allunyada  d’un  art  atònic  en  la  persolanitat  de  l’artista,  la  seva profunditat i  lirisme(abús de  les qualitats 
característiques de la poesia lírica), no eren excesibles per una societat en comú.  
 
El  Neodadaisme  es basava  en  fer  impossible  poder  entendre  la  relació  que  tenia  l‘obra,  per  provocar  una unió 
més mística o  esperitúal  d’entendiment  de  l’objecte  artísitic;  a  diferència  del  que  va  fer  el  Dadaisme  que  va  ser  
una dinàmica de burla i desacralització amb l’artístic (no d’inintel∙ligibilitat). 
Les seves obres troben clares referències dels ready-made de Duchamp(sobretot en el cas de
Rauschenberg, que va fer seu l'equivalent dels combined). Més que res era reutilitzar objectes
quotidians de la vida corrent de l'home, fins a convertir-los en obres d'art. Però les coincidències
no van més enllà, al contrari, s'adverteix una intencionalitat plàstica molt més ambiciosa, que
donarà lloc a imatges d'un indubtable efecte, en les quals es nota un desig per trobarla
comunicació amb l'espectador, i no el seu desconcert, utilitzant una iconografia de caràcter
popular, que és el que relaciona també a aquests autors amb el Pop art. 
El  Neodadà  ens  va  apropar  a  l’art  pop  on  els  artistes  percevien  un   art   diferent   i  oposat  a  l’expressionisme  
abstracte.  A  Europa  es  van  originar  diferents  moviments  de  estètica ...