Neodarwinisme 1 1

IES NUMÀNCIA . 2n Batxillerat

!1

TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ (NEODARWINISME).
El nom, degut a Huxley al 1942, indica que va sorgir com a resultat de la síntesi
dels descobriments de diverses disciplines científiques i les aportacions de diferents
autors (dels camps de la genètica, la paleontologia, la zoologia,...)
Aquesta teoria venia a enriquir i modificar la teoria darwiniana. Elneodarwinisme
enten l’evolució com un procès que consta de diferents etapes:
▪ La producció al.leatòria de variabilitat genètica: L’evolució gradual de les
espècies es pot explicar mitjançant l’aparició de petits canvis aleatoris en el
material genètic (DNA), és a dir, les mutacions, que conjuntament amb la
recombinació genètica a la meiosi i la combinació a l’atzar dels cromosomes
homòlegs (també ambeleccions de parella), són les causants de la variabilitat
intraespecífica (el fet de l’herència dels caràcters adquirits va ser desestimat
per Weismann – experiment sobre la cua dels ratolins, el farem-).
▪ La regulació de la variabilitat mitjançant diferents mecanismes evolutius, el
més important dels quals és la selecció natural.
Amb el pas de les generacions, les freqüències gèniques canvien:unes
augmenten dins la població i d’altres en disminueixen. Els processos que
permeten aquests canvis en les proporcions d’al.lels són: la selecció natural, el
flux gènic, la deriva genètica i l’absència de panmixi. Alguns d’aquests
canvis comporten l’aparició de caràcters que permeten als individus una eficàcia
biològica més elevada.
▪ L’aparició de noves espècies es produirà quan els mecanismesd’aïllament
reproductiu (prezigòtics o postzigòtics) condueixin al fenòmen d’especiació.

GENÈTICA DE POBLACIONS: la llei de Hardy-Weinberg determina que una
població es troba en equilibri (que no pateixi canvis en les seves freqüències
gèniques al llarg del temps) si es donen cinc condicions necessàries:
-

No hi ha mutacions
No hi ha migració (no flux gènic)
La població és molt gran (no derivagenètica)
L’aparellament té lloc totalment a l’atzar (panmixi)
Tots els al.lels són igualment viables, és a dir, tots els individus tenen
la mateixa probabilitat de sobreviure i reproduir-se (no selecció natural).

Si no es produeixen canvis en les freqüències géniques al llarg del temps, no hi ha
cap canvi evolutiu.
En una població natural resulta impossible que es donin aquestes condicions ideals
i, pertant, les freqüències dels al.lels sempre estan canviant. Per a determinar
De vegades una variació genotípica pot no quedar reflectida fenotípicament, i
romandre a nivell molecular silenciós de manera que persisteixi en el temps o
despareixi a l’atzar. En aquest cas no intervé la selecció natural perquè els canvis
no donen cap avantatge (no afecten a la supervivència).
De totes formes, lavariabilitat genètica dóna flexibilitat evolutiva, és a dir,
capacitat de reacció davant certs canvis ambientals.
IMPORTANT: no confondre amb variabilitat fenotípica, molt elevada per exemple en els
humans deguda a l’aparició de molts al.les polimòrfics. La variabilitat genètica é smolt més

IES NUMÀNCIA . 2n Batxillerat

!2

gran als primats o als bacteris (fennomens parasexuals, molta capacitat demutació,
reproducció cada 20 minuts,...)

CÀLCUL DE LES FREQÜÈNCIES GÈNIQUES: Suposem un únic gen
amb dos al.lels A i a. H. I W. Van demostrar matemàticament que si es donen les 5
condicions d’equilibri, les freqüències gèniques dels 2 al.lels no canvien d’una
generació a l’altre i, per tant, no es produeix evolució.
A més, les freq. genotípiques: f(AA), f(Aa) i f(aa), tampoc varien al llarg deltemps.
El model matemàtic que proposen segueix la següent identitat:

P2+ 2pq+ q2 = 1

p=f(A) ; q= f(a); p2=f(AA); 2pq=f(Aa); q2=f(aa)

La freqüència gènica o al.lèlica és la proporció en tant per 1 d’un al.lel
concret dins la població.
Però els individus de la població no contenen 1, sinó 2 al.lels per cada caràcter(un del pare i un de la mare), així que podrem parlar també d’una
freqüència...