Neomalthusianisme

NEOMALTHUSIANISME I ELS CIENTÍFICS LLIBERALS OPTIMISTES

Definició

El neomalthusianisme és la doctrina que, acollint el suposat problema malthusià de la superpoblació, es proposa resoldre'l per la reducció artificial dels naixements (anticoncepció, avortament i esterilització són els mitjans principals per a aconseguir-lo).

Idees generals dels Neomalthusians

• Accepten la idea deMalthus sobre les causes del creixement de població i sobre les seves conseqüències.
• No accepten la restricció moral de Malthus sobre el control dels naixements, defensen qualsevol procediment artificial per a la seva reducció.
• Afegeixen nous problema relacionats amb el creixement de la població: la destrucció del medi ambient.
• Defensen la necessitat d’aturar el creixement, coma condició necessària per a augmentar la riquesa i aturar el deteriorament ambiental.
• Perceben que el resultat del creixement demogràfic no és només la pobresa, sinó que hi ha altres problemes més generalitzats a nivell mundial. Les conseqüències del creixement demogràfic són molt més greus que les considerades per Malthus. Les solucions proposades són més radicals.
• Estavenpreocupats per un col·lapse econòmic o polític a nivell mundial.
• Els primers neomalthusians van alimentar-se de l'argument individualista, llibertari i feminista, influenciats i recolzats per moviments anarquistes i feministes.
• Utilitzen la pressió psicològica, desprestigiant a les famílies nombroses, la conducta de les quals seria antisocial i poc comprensible.
• L’argument econòmic dela tesi neomalthusiana és la falta de recursos davant una població en augment.
• El neomalthusianisme actual insisteix, en el dret al plaer individual i en l'emancipació de les dones.

Història

Els neomalthusians són els que, comparteixen les teories de Thomas R. Malthus (1766-1834), amb certes modificacions. A finals del s. XVIII, aquest demògraf i pastor anglicà escriu l'Assaig sobreels principis de la població (1798), on exposa que, si bé el creixement de la humanitat seguiria un creixement exponencial, els aliments creixerien aritmèticament, amb la qual cosa en un futur no hi hauria aliments per a tothom. Criticava així les tesi mercantilistes segons les quals, la riquesa d'un país depenia en gran mesura de la seva població. Recomanava, com a mesura de control de lanatalitat, el celibat i alentir lliurement l'edat del matrimoni.
Als anys 70 del s. XX els neomalthusians defensaven la necessitat de controlar el creixement de la població, especialment al tercer món, que és trobava a la segona i tercera fases de la transició demogràfica, per tal que els recursos de la terra no s'exhaureixin.
Al llarg de tota la seva vida Malthus va defensar constantment la contenciómoral contra els que es mostraven més crítics referent als mitjans per el control de la natalitat i l’animaven a adoptar una actitud més oberta pel que fa a altres mitjans artificials. Mai va cedir a tals pressions, però la polèmica oberta entorn d'aquesta qüestió va contribuir en la pràctica a difondre el coneixement del control de la natalitat en l'Anglaterra vuitcentista.
De fet va ser eljudici celebrat en 1877-79 contra un neomalthusià anomenat Xerris Bradlaugh per haver publicat un manual de control de natalitat el que va permetre a un públic anglès més ampli assabentar-se de tals tècniques.
El anticoncepcionisme va trobar en la doctrina de Malthus una tranquil·litzadora justificació "científica", una cobertura socio-econòmica dels impulsos de l'hedonisme.

El "neo-malthusians"de finals del S.XIX i principis dels S. XX (amb l’ajuda i influència dels anarquistes i dels moviments feministes), consideraven també acceptables i promovien els mètodes anticonceptius artificials i ho feien des de plantejaments més socials que econòmics (llibertat sexual, alliberament femení, millora de les cures als nens, etc.). En aquest cas, molts dels implicats eren metges i reformistes...