Neuroestètica

NEUROESTÈTICA

La neuroestètica és un camp del coneixement que relaciona la neurociència i l’estètica. Els primers estudis d’aquesta branca de la neurociència daten de l’any 2008, per tant, podemafirmar que és un tipus d’estudi molt jove i que, per tant, la gran part de investigacions i misteris del seu món encara estan per descobrir. Cal destacar que aquest camp depèn d’altres ciències perrealitzar les diferents investigacions, ja que es tracta d’una ciència interdisciplinària. La neuroestètica utilitza lleis universals artístics no provades a nivell neurocientífic, per tant, podemafirmar que no és tracta d’un tipus de investigació amb una base sòlida a nivell científic, sinó que depèn d’altres factors externs a les confirmacions científiques. Aquesta branca utilitza l’activitatcerebral com a unitat de mesura, un concepte novedós dins del món científic. Les conclusions extretes dels diferents anàlisi realitzats s’obtenen a través de la memòria del subjecte, per tant, podemafirmar que es tracta d’uns resultats molt subjectius, ja que depenen de cada persona com a individu i, per tant, no podem extreure conclusions generals a nivell global.

Cada cop hi ha més autors queintenten analitzar la neuroestètica, però ho fan des de punts de vist molt diferents.. Aquest fet fa que aquest camp del coneixement cada cop sigui més ampli i que els resultats sobre els diferentsestudis realitzats siguin més distants.

Aquesta forma de coneixement es basa en la interpretació de l’art i la reacció neuronal de qui ho percep, però hi ha persones que no entenen l’art ja que no entenenles metàfores. L’art és molt abstracte i no estar al nostre abast ja que la seva apreciació no estar en un lloc concret del cervell, sinó que és temporal i distribuït. Aquest fet fa que l’estudiencara sigui més complex i subjectiu. Altres autors enfoquen la neuroestètica en termes musicals, literaris i cinematogràfics, però no tenen precedents ni fonaments sòlids.

Com a conclusió, podríem dir...