Nevada Catalunya 2010


1. IDENTIFICAR i fer una descripció del cas.
Durant els dies 7 i 8 de març de 2010 un fort i generalitzat temporal de neu i vent va afectar Catalunya. El temporal va produir greus i variats impactes sobre el territori i les diferents activitats. També l'estat del mar va patir una alteració considerable, amb altura màxima d'onades de fins a 8m a la costa gironina. Un dels aspectes méssingulars d'aquest cas, juntament amb els notables gruixos de neu acumulats en cotes molt baixes, va ser la presència de tempestes en algunes fases, encara que amb una baixa-moderada freqüència de llamps. Les tempestes van afectar sobretot al litoral i prelitoral de la província de Girona, a l'àrea de Barcelona ciutat i a la zona marítima situada entre la costa catalana, les Illes Balears i la costa sudfrancesa.
La superfície coberta de neu a Catalunya durant el matí del dia 9, estimada a partir d'imatges del satèl·lit Terra de la NASA i de la imatge de màscara nuvolosa del MSG2, era d'uns 11000 km2, és a dir, uns dos terços del territori, la qual cosa va comportar una extensa i intensa afectació de la xarxa viària i els transports, en general. Els màxims gruixos de neu al terra van rondar els50 cm a punts de muntanya de l'interior de la província de Girona i els 80 cm en punts del Pirineu Oriental situats sobre els 2000 m. Els gruixos van ser significatius fins i tot en zones properes a la costa, sobre els 100 m tan sol.
 A causa de les temperatures positives o només lleugerament inferiors als 0 º C durant la nevada, la neu que va caure a cotes baixes va ser humida i fins i totmullada, la qual cosa va comportar que s'enganxés i s'acumulés fàcilment en les diferents superfícies i provoqués, per la seva elevada densitat (~ 250 kg/m3), sobrecàrregues significatives sobre les estructures, que en veure afectades també per forts vents, van patir danys considerables. Aquest tipus de neu és recurrent en les nevades a cotes baixes de latituds mitjanes i en el cas de la façanamediterrània peninsular, la sobrecàrrega de neu màxima sobre una superfície horitzontal associada a nevades s'ha estimat especialment elevada en el sector català
 Dels temporals de neu importants registrats a Catalunya en els últims gairebé 50 anys: 24-25 de desembre de 1962, gener 5, 1985, 1 de març de 1993 i 14-15 de desembre de 2001, el documentat aquí ha estat el més tardà. No obstant això, al litoralde Girona, una de les àrees més afectades en aquest cas, va patir també una nevada molt copiosa el 7-8 de març de 1964, amb gruixos de neu al terra fins i tot superiors als de la nevada del 2010. Per tant, el temporal analitzat aquí es tracta d'un fenomen de baixa freqüència temporal però no desconegut a la zona afectada.



2. IDENTIFICAR i ANALTIZAR els principals danys: tant en pèrdueshumanes com en pèrdues materials.

La nevada del març del 2010 va provocar alguns danys materials: va tombar 37 torres metàl·liques de 18 línies d'alta tensió i va deixar inoperatives 14 subestacions. Les línies de mitjana i baixa tensió es van emportar la pitjor part: 266 de les 335 torres de mitjana tensió que travessen les comarques de Girona van quedar inoperatives. Pel que fa a les torres debaixa tensió, 1.500 d’elles van patir el mateix final que les anteriors, especialment al nord-est de Catalunya.
Altres danys materials van ser les 147.000 hectàrees de boscos, en els què el pes de la neu van trencar branques i va tombar arbres sencers i que va provocar unes pèrdues valorades en més de 20 milions d'euros. La neu humida, juntament amb vents suaus, va propiciar que aquestas'acumulés en cables i branques. Això juntament amb precipitacions superiors als 100 litres per metre quadrat en 24 hores i acumulacions de més de 30 centímetres de neu en cotes baixes va fer que els efectes adversos del temporal fossin més importants del que preveia esperar.
El quart dia consecutiu de caos a la província de Girona per les nevades van acabar amb la notícia de la primera i única mort...