neverhastobeopened

Comentari d’un text poètic:

Excèlsior és un poema de l’escriptor català Joan Maragall. Aquest poeta, nascut a Barcelona el 1860 i que hi va morir el 1911, fou un dels màxims representants de l’esperit del moviment literari modernista en la literatura escrita en llengua catalana. El Modernisme es va desenvolupar entre la última dècada del segle XIX i la primera del XX, i es vacaracteritzar pel rebuig del cientifisme i del racionalisme que havia caracteritzat la literatura i l’art de la segona meitat del s.XIX. Concretament aquest poema, escrit el 1895, forma part del poemari anomenat Visions i Cants.

El tema exposat en aquest fragment és l’etern viatge esiritual i intelectual del poeta , el qual evoca la proclamació de la llibertat individual pel que fa la relacióartista-societat
A nivell extern el poema està format per cinc estrofes de quatre versos cada una.
Pel que fa al nivell intern, aquest es divideix en tres parts segons la temàtica del paràgraf, que mostrarà la progressiva visió de Maragall sobre la ja esmentada relació artista-societat.
A continuació analitzarem en profunditat el tema prèviament exposat, seguirem amb la intencionalitat de l’autor,reprendrem les estructura externa i l’interna desenvolupant-les detalladament, analitzarem els recursos literaris, determinarem el to tot relacionant-lo amb la intencionalitat del poema, buscarem els camps semàntics més rellevants i finalment acabarem el comentari realitzant una conclusió.


Excelcior és un poema que reflexiona sobre el llarg camí intel·lectual i espiritual que ha de seguir elpoeta per tal de poder arribar, tal com ens indica el mateix títol, a l’excelència d’esperit. Aquest nivell de coneixement i de pau només és assequible per a uns quants, una minoria, ja que com expressa l’autor, la societat coneguda com a massa,; uniforme, monòtona, indiferent, avorrida i inferior, no pot situar-se al mateix nivell que els poetes, únics coneixedors dels plaers de la vida, del’essència de l’art, essent dels pocs que no han estat absorbits per la consciència col·lectiva, gris i consumista. Aquesta teoria, ens mostra directament la visió del messianisme que acompanya la concepció de la poesia de Maragall en moltes de les seves obres. Aquesta concepció, considera l’artista com a elegit diví, com a messies dins una societat perduda.
Pel que fa a l’estructura externa delpoema,aquest es divideix en cinc quartets de versos heptasíl·labas, de rima femenina i consonant amb una estructura rítmica constant "abab" en tots els quartets fet que reforça la musicalitat del poema. És a dir, que ens trobem amb cinc estrofes de quatre versos cada una, els quals estan formats per set síl·labes.

En quant a estructura intern, tal com hem anunciat a la introducció el poema es divideixen 3 parts. La primera, abasta els dos primers paràgrafs i inicia un diàleg intern en què Maragall raona amb el seu propi esperit “vigila, esperit,vigila”,incitant-lo a no deixar-se convèncer per l’encant d’una vida tranquil·la: “no et deixis dur a la tranquilitat”, de les comoditats de la societat, doncs ha d’avançar i arriscar-se, “sempre, sempre, mar endins”, seguir endavant malgrat lesadversitats que es pugui trobar, doncs només així podrà créixer i apropar-se cada cop més als seus somnis i objectius. Maragall, oposant-se a la massa social, creia fermament. Tot i que representa que el poeta està parlant amb ell mateix, en part també representa un missatge que projecta cap als seus camarades poetes, i a tot lector que fora de la grisa visió imperant, pugui desxifrar el missatge.
Lasegona part tot i que segueix la dinàmica de la primera exposa de manera subtil, una visió més crítica envers l'actitud de la massa. En el poema, tant el cel com el mar, ambdós símbols d’infinitat i eternitat, representen per a Maragall, dues fronteres que l’inspiren a seguir avançant, a allunyar-se cada cop més de la costa, que és tot allò que representa sens'inculca i ensenya de ben petits;...