New Rich Text Document


PERSONAJES
--Èdip: Fill de Layo i Yocasta abandonen a la seva sort després de néixer a causa d'una profecia, hereu del tron ​​de Tebes al qual accediria després d'assassinar inconscientment al seu propi pare i rei de Tebas en aquell moment, complint la profecia que anys enrere li havia pronosticat un oracle al seu pare per la qual Èdip li assassinaria.
Creonte: en l'obra resulta ser elgermà de Jocasta. La posició que assumeix dins dels esdeveniments és que al moment de morir Èdip s'apodera del tron ​​sense deixar-lo al fill Èdip, Etèocles que en aquell moment era al que li corresponia el tron. En una batalla van morir els dos germans: Polinices i Etèocles i va tornar a prendre el tron ​​Creon decretant que es neguessin els ritus funeraris a tots els que havien lluitat contra laciutat.Les seves virtuts i qualitats són que és un home passiu, capaç de resoldre problemes i d'exercir un paper de bon governant i es caracteritza també per ser un individu segur de si mateix, audaç i de conviccions fermes.
Tiresias: Era l'encarregat d'anunciar les profecies a Èdip i va saber molt bé prendre el paper de fer-li una mica impertinent la vida a Èdip. Era cec gràcies al fet que es deiaque havia vist a Atenea mentre es banyava.
Jocasta: En el personal el personatge de Jocasta me l'imagino com una dona molt sentimental, dramàtica i solidària. Em sembla que va estar bé de no voler fer mal al seu propi fill tractant que no s'adonés que havia matat al seu pare i Jocasta va fer tot el possible per ajudar-però al moment de suïcidar-se per no haver aconseguit el seu objectiu es em fala manera més tonta de perdre la teva vida i alhora un "sortir-te dels problemes" que ningú mereix.
Personatges secundaris: Corifeo (Portaveu del poble) Missatger (Porta a Tebas la notícia del Rei de Pòlib) Patge (Testimoni i relator dels últims successos i el desenllaç final) (Sacerdot) Ministre del culte religiós de Zeus. Pastor o Servent (Ancià, antic servidor del difunt rei Layo)
--Èdip Rei,Antígona i Electra. Antígona narra la història del matrimoni de la filla d'Èdip, víctima del seu zel fraternal. La protagonista obeeix a un ésser superior i tributa hores fúnebres al seu germà. Creonte, oncle d'Èdip i futur successor al tron de Tebes, és presentat com un tirà. Antígona està enamorada de Hemó, fill de Creont. La intenció de l'autor és contraposar "les lleis no escrites iindestructibles" de la consciència a la raó d'estat ja al llei de política. El que es vol aconseguir és, criticar el culpable.
Electra és el nom d'una donzella. S'explica en la història que ella vol la mort de la seva mare Clitemestra per venjar a Agamèmnon, pare d'Oreste. Ella desespera quan creu que ha mort el seu germà Oreste. El seu odi triomfa quan el seu germà vingui la mort d'Agamèmnon amb un dobleassassinat. La construcció de l'obra tendeix a ressaltar el caràcter d'Electra; fort i venjativa.
RESUMEN
--Mite d'Èdip: rei de Tebas, fill de Layo i Yocasta, rei i reina de Tebes respectivament. Un oracle va advertir a Layo que seria assassinat pel seu propi fill. Decidit a defugir el seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanyasolitària. El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, qui li va donar el nom d'Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria al seu pare, va abandonar Corint. Durant la seva travessia, va trobar i va matar a Layo, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així,inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes, assetjat per un monstre espantós, l'Esfinx, que caminava pels camins que anaven a la ciutat, matant i devorant a tots els viatgers que no sabien respondre a l'enigma que els plantejava. Quan Èdip va resoldre encertadament l'enigma, l'esfinx es va suïcidar. Creient que el rei Layo havia mort en mans d'assaltants...