Niño Salvaje

HABILITATS D’AUTONOMIA PERSONAL I SOCIAL
UNITAT 2: Procés d’aprenentatge en les HAPS

|

INTRODUCCIÓ: QUÈ SÓN ELS “NENS SALVATGES”

A continuació us presentem el treball que hem realitzat després de veure la pel·lícula “El nen salvatge” de Truffaut al crèdit “Habilitats d’autonomia personal i social”. En aquest film es tracta la problemàtica educativa dels nens abandonats i a partird’aquí desenvoluparem altres situacions similars trobades al llarg dels anys i en diferents llocs del món.
Per començar explicarem que un nen salvatge és una persona que ha viscut apartada de la societat durant un llarg període de la seva infància. Inclou els casos de nens que no han tingut cap contacte amb l’esser humà durant anys i els casos de nens que han estat confinats en llocs on tan sols se’ls hialimentava. Ocasionalment s’han trobat nens que han sobreviscut sols o en companyia de animals en la naturalesa.
S’han conegut pocs casos però han estat molt estudiats pel seu interès sociològic, mèdic i lingüístic.
La Real Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix el terme “feral” com un adjectiu que ara per ara ja no es fa servir que significa ‘cruel, sanguinolent’.
En referència als nenssalvatges podem explicar que filòsofs com Rousseau i Kant ja suposaven de l’existència de persones així. L’interés de la Il·ustració per aquest fenòmen vé per la consideració de la naturalesa humana com a bona per naturalesa, i aquests nens estarien considerats com una prova d’això, en comparativa amb l’home primitiu com exemple de bon salvatge.
El metge i naturalista suec, Carlos Linneo, a la sevaobra “Systema naturae” del 1758, va descriure les tres característiques principals dels homes salvatges: hirsutisme (creixement excessiude la vellositat) , impossibilitat de parlar i dificultat per caminar drets de forma permanent, basant-se en 9 nens abandonats amamantats per animals que van sobreviure a la selva.
Un altre tret d’aquets nens és que mostren poca sensibilitat al fred i a lacalor, i tenen els sentits molt aguditzats: veuen per les nits; respecte a l’olfacte: reconeixen l’olor del menjar a gran distància. Molts nens oloren els objectes de la mateixa manera que fan el gats i els gossos. En quant al gust, els nens criats per animals adopten generalment la dieta de la seva família adoptiva, això significa que la carn la mengen crua. Rebutgen el menjar cuinat i oloren elmenjar abans d’ingerir-lo. I normalment tenen el sentit de l’audició molt agut i molts d’ells imiten el soroll dels animals preferint la companyia d’aquests a la dels humans.
Altres característiques pròpies d’aquests nens són:
* Dormen des de que es fa fosc fins que comença a sortir el sol.
* Els hi és molt difícil mantenir relació amb els humans.
* Semblen sexualment indiferents.
*Molts pocs d’ells van ser capaços de desenvolupar el llenguatge, els que ho van fer, va ser amb un vocabulari inferior a les 50 paraules.
* Totes aquestes característiques depenen del moment del seu aïllament i del seu descobriment, i de la interacció amb els animals que hagin tingut.
* Com més petits son aquests nens en el moment de l’aïllament i més grans son en el moment del seudescobriment, més difícil serà integrar-los en la societat.
* La seva educació es molt complexa i moltes vegades resulta frustrant pels professionals que s’ocupen de la seva reinserció.
* És molt normal que aquestes persones morin molt joves.
Cal destacar també que al llarg de la Història hi ha casos de nens criats ‘presumptament’ per animals, sobretot per llops, però també per ossos, ximpanzés ogaseles.
També al llarg de la literatura ens trobem moltes referències d’aquest fenòmen, des del cas de la lloba que va amamantar a Rómulo i Remo, fundadors de Roma segons la mitologia, fins a la història de Tarzán (d’Edgar Rice Burroughs) o de Mowgli a “El llibre de la Selva” (de Rudyard Kiping).
Dels casos reals en parlarem a l’apartat següent, tot i que cal destacar un dels casos més...