Nicolás De Staël

INDEX__________________________________________________________


INTRODUCCIÓ 3

NICOLAS DE STAËL (1914-1955)
Biografia 4

L’OBRA DE NICOLAS DE STAËL: REFERÈNCIES PICTÒRIQUES
El Tema 6
La Llum 6
El Color 7
La Composició 8

ELS COLORS 10

TEORIES MODERNES DEL COLOR APLICADES A L’OBRA DE NICOLAS DE STAËL
La Teoriade Michel-Eugène Chevreul (1789-1889) 11
La Teoria de Charles Blanc (1813-1882) 12
La Teoria de Ludwig Wittgenstein (1889-1951) 13
La Teoria de Le Corbusier i Amédée Ozenfant 14

NICOLAS DE STAËL; DEIXEBLE DE CEZANNE 16

LÀMINES
Figures au bord de la Mer 18
Paysage 19
Nu-Jeanne (Nu Debout) 20
Trois Pommes 21
Marine auLavandou 22

FONTS DOCUMENTALS 23



INTRODUCCIÓ___________________________________________________

La Segona Guerra Mundial, i concretament l’emigració d’artistes cap als Estats Units, va deixar com a resultat un buit en el panorama artístic europeu.
L’intent de superació a aquesta crisi cultural va desenvolupar vàries tendències que barrejaven l’herència artística del’avantguarda històrica amb les noves tendències artístiques que sorgien als Estats Units.
Dins d’aquest panorama europeu comencen a sorgir amb força les teories existencialistes de Jean-Paul Sartre, que afirma “L’existència precedeix l’essència”.
Un paradigma d’aquesta generació d’artistes és Nicolas de Staël, un pintor que aconsegueix conciliar l’abstracció amb la figuració en un moment de pugna itensió entre aquestes dues corrents.
Per a Nicolas de Staël allò que veritablement important en la pintura es troba fora del debat entre forma i idea, entre figuració i abstracció. De Staël no vol raonar com ho fa la resta de pintors del moment sobre les categories; ell actua sobre la pintura.
Si la pintura no representa un objecte identificable, representa si més no, un espai que és ben real.En poc més de quinze anys, la seva producció reuneix més de mil obres. A elles podem advertir la influència de pintors com Paul Cézanne, Henri Matisse, Pablo Picasso, Georges Braque, Fernand Léger, Paul Gauguin, i Giorgio Morandi, entre d’altres
Va esdevenir un dels pintors més influents de la dècada dels 50, en especial als Estats Units. La seva obra servirà de referència pel movimentestadounidenc “Figuració de l’Àrea de la Bahia”, formada per artistes com Richard Clifford Diebenkorn, així com una forta influència en artistes seguidors de l’expressionisme abstracte.

Nicolas de Staël destaca per saber conjugar conceptes tan antagònics que, a priori, sembla impossible que puguin cohabitar dins una mateixa composició.
L’abstracció conviu amb la figuració, el fons pla amb laprofunditat, els colors plans amb el volum,... I tot gràcies a una visió característica i a una aplicació de la matèria molt personal.




NICOLAS DE STAËL (1914 – 1955)____________________________________

L’obra d’un artista és el reflex de la seva pròpia vida; influències, experiències, sentiments,... tot impregna cadascuna de les seves teles.
Nicolàs de Staël, artista rus inscrit en lageneració final de les avantguardes vinculades a París, executà una pintura que entonava amb les noves corrents que sorgien llavors amb força als Estats Units.
Com els expressionistes abstractes americans, fou també un individualista, un apassionat de la pintura. I com la majoria d’aquests, va convertir la seva obra en una mena de signatura identificativa. Però, si els primers vessaven directament sobreel llenç, sense meditar cap contingut figuratiu, Nicolas de Staël va voler sempre mantenir la identitat de les coses. Si la pintura dels primers és espontània i irracional, la de Satël és calculada i continguda.
La disciplina i la llibertat, l’ordre i la imaginació, seran alguns dels trets que caracteritzaran l’obra d’aquest inclassificable artista, a camí entre l’abstracció i la figuració,...