Nicolau Copèrnis

Nicolau Copèrnic


Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) oNicolaus Copernicus (en llatí).
Va ser el primer astrònom a formular un àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'univers.[1] El seu llibre dereferència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani,[2] publicat el 1543, just abansde la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol alcentre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina vaestimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.
Copèrnicés considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un universgeocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.
Fou un dels grans polifacètics del Renaixement: va sermatemàtic, astrònom, metge, políglota multilíngüe, [3] estudiós dels clàssics, traductor i artista.[4] També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar, diplomàtic i economista.Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.