Nietzsche Y Sus Teorias

NIETZSCHE



[pic]







LA TRANSVALORACIÓN Y EL IDEAL DEL SUPERHOMBRE





















El superhombre es un acicate y una meta para los hombres potencialmente superiores, nunca para los mediocres. ELITISMO
El superhombre es el sentido de la tierra, aquel ser capaz de afirmar la vida tanto en sus aspectos luminosos y racionales comoen sus aspectos oscuros y pasionales. VITALISMO
Su total afirmación de la vida le lleva a aceptar el presente con tal intensidad como para querer que se haga eterno
(ETERNO ETORNO)




El Superhome.


A la quarta part del Zaratustra, Nietzsche fa la pregunta: Com se supera l’home? La resposta és un nou projecte decomprensió de l’humà des de la voluntat de poder: el Superhome.

La paraula "Superhome" tradueix l’alemany Übermensch. En alemany Über significa "més enllà de" o "per sobre de". "Superhome" no és un concepte –teòric- sinó un esdeveniment, un moviment, un crit a l’home que encara no existeix però que esdevindrà.

En conseqüència Superhome seria el que hi ha més enllà o per sobre de l’home: unprojecte humà diferent. El Superhome no és cap nova raça en sentit biològic, sinó qui aconsegueix viure d’una manera creadora i afirmativa. Afirma la vida com una obra d’art o una aventura. Com a tal es pren la vida en perpetu present, com un joc i una festa.


Emancipació de la moral nihilista

Amb la transvaloració i la voluntat de poder s’ha fet possible emancipar-nos de la moralnihilista. Ara el Superhome serà l’expressió de la voluntat de poder a escala humana. Tot el que viu vol persistir en el seu ésser i créixer afirmant la vida. Si la voluntat de poder és un principi còsmic, el Superhome és l’expressió del sí a la vida a escala humana.


Però no es pot arribar a Superhome sense haver fet l’experiència del nihilisme i del seu rebuig. S’ha d’haver experimentat elfàstic i la misèria de l’últim home i de la manca de sentit per poder odiar la misèria de l’home nihilista. Sense trencar radicalment amb el nihilisme no es pot ser Superhome. Per això el principal adversari del Superhome és l’últim home: “Companys de viatge busca el creador i no pas cadàvers, ni tampoc ramats ni fidels. Companys de creació busca el creador, aquells que escriuen nous valors en novestaules”. El Superhome sempre serà l’adversari d’aquell que no gosa transvalorar i posar la vida al capdamunt de tot. Només pot tenir per companys els qui són creadors, iguals a ell, és a dir, plens de moral de senyor i de voluntat de creació.

Valoració de la vida. Creadors versus serfs

El Superhome estableix un nou principi de valoració que és la vida. A partir d’aquest principi decreació podem parlar de moral de senyor, que és la del creador. L’oposició entre moral de senyor i moral d’esclau és un dels temes que ha provocat més malentesos en l’anàlisi de la filosofia nietzschiana. "Senyor" és per a Nietzsche qui estima la vida, la creació i el joc. "Moral de senyor" és la moral dels forts. És fort l’home que pren la voluntat i el poder com a guia. Mai no es pot assolir la moralde senyor sense menysprear profundament l’ànima de xai del nihilista. En aquest sentit el Superhome és un aristòcrata, perquè estima el que és aristos (el millor). El Superhome és el millor de l’home perquè tria el millor que és la vida. Per oposició a la moral de senyor hi ha la moral de serf, pròpia dels febles, dels ressentits i dels menyspreadors de la vida. La moral de serf per excel·lènciaés cristianisme que ens fa a tots iguals perquè tots som dolents i pecadors. Moral de serf és moral de ramat i de la massa. El símbol del Superhome és l’àliga, senyora de l’espai, dominadora del món. El símbol del nihilista és el xai que necessita pastors que el condueixin.

Manca de compassió (i autocompassió)


La vida del Superhome és una tensió constant per autosuperar-se, per...