Nietzsche

NIETZSCHE
Els religiosos han volgut ensenyar-nos i fer-nos memoritzar el què està bé i el què està malament des de la seva feblesa. Des de que van descobrir que el mètode més efectiu per a lamemorització és l’associació amb el dolor, han practicat tot tipus de tortures, sacrificis i crueltats. D’aquesta manera ens inculquen idees fixes de “convivència”, que priven a l’home de viurevigorosament, dinàmicament i seguint els seus instints bàsics. Com a conseqüència sorgeixen ideals ascètics, mala consciència i ressentiment.

Al contrari del què actualment podríem pensar, la consciència noés aquella veu interior que tots tenim dintre nostre, a l’estil “Pepito Grillo”, que ens jutja les nostres accions i ens alerta de les conseqüències. La consciència és el nostre instint de crueltat.Aquest sentiment ens proporciona benestar en el moment en què descarreguem el nostre poder sobre els altres (sense motiu aparent).

Des de que els conceptes morals (el bé, el mal, la justícia...)van impregnar la societat, s’ha suprimit aquest sentiment de crueltat. Doncs, el què ha passat és que al reprimir la nostra crueltat cap als altres, la crueltat se’ns ha girat cap a nosaltrestransformada en mala consciència i en sentiment de culpa.

Els sacerdots van ser qui van tenir el poder de fer-nos reprimir aquest instint de crueltat. Com? Doncs ens el van fer entendre com una acciódolenta. Ens han fet considerar-la dolenta dins la moral que han inventat i ens han incitat a la confessió per aconseguir la posterior alliberació. Són ells qui s’han atorgat el paper d’alliberadors i aixòfa que nosaltres depenguem del seu veredicte.

Amb l’origen de la moral va aparèixer la mala consciència. Un altre origen de la mala consciència és el sentiment de deure, d’obligació, del “haverde” que hem interioritzat des de Kant.

Algunes de les conseqüències són la dependència de la religió que ens lliga i fa que ens sentim culpables de la nostra desgràcia o que en culpem als altres...