Nietzsche

Nietzsche


«Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperitde Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit i ni tan sols no s’ha cobejat».

Nietzsche, La genealogia de la moral



1. Explica breument la idea principal del text (2 punts)


En aquest text estableix la necessitat d’una tasca nova i d’un coneixement noupel que fa a la moral.

La tasca a fer és la d’una crítica dels valors heretats. No es tracta ja de valorar les coses i les accions, sinó que es tracta de sotmetre a examen el valor de les valoracions heretades mateixes, el valor dels valors heretats. I aquesta tasca demana un nou tipus de coneixement: el coneixement de la gènesi d’aquests valors heretats, el coneixement de l’origen de la moralvigent.

Podem avançar, tal com fa l’autor entre parèntesis, que aquest coneixement ens permetrà entendre el caràcter ambivalent de la moral heretada: (1) com a símptoma o efecte d’una malaltia o degeneració de la vida, però també (2) com a causa d’aquesta mateixa malaltia.


2. Què vol dir, en el text, que necessitem una crítica dels valors morals? (3 punts)


La clau per entendre elsignificat d’aquesta afirmació ens la dóna el text mateix: «cal qüestionar —diu Nietzsche— el valor intrínsec» dels valors morals heretats. Si l’autor diu que cal qüestionar això, és perquè, segons ell, mai no s’ha qüestionat. Però, què és això que encara no ha estat qüestionat?

La moral vigent a Europa a l’època de Nietzsche continua essent, segons l’autor, la moral cristiana, però en unaversió ben peculiar. El dogma cristià afirma que tots els homes som iguals perquè tots som fills de Déu, i sobre aquesta afirmació defensa una moral fonamentada en la igualtat de tots i l’obediència a Déu. I aquesta moral insisteix en la noció de desinterès: som bons quan actuem desinteressadament, quan no busquem el benefici propi sinó que ens donem als altres.

Semblaria que la Il·lustració, amb laseva vocació de aclarir-ho tot a la llum de la raó i de no creure’s res que la raó no em mostri, havia de canviar aquesta visió del bé i del mal. En efecte, la ciència moderna, amb la seva visió mecanicista del món, ha fet supèrflua la idea de Déu, de manera que ara ja podem pensar el món i la vida prescindint absolutament de Déu: Déu ha mort. I tanmateix, la moral que acabem defensant els autorsil·lustrats, com ara Kant, coincideix plenament amb la moral cristiana, per bé que fonamentada sobre una nova base, la de la Raó.

Com és que Kant, i els il·lustrats en general, confirmen la moral cristiana un cop ha desaparegut la base sobre la qual s’aguantava? El problema està en el punt de partida de la fonamentació il·lustrada de la moral. En termes de Kant, la validesa de la moralcristiana és considerada com un factum, com una evidència, com quelcom que s’imposa a la nostra intel·ligència com una veritat inqüestionable. La Il·lustració ha combatut la idea de Déu però no la moral que es derivava d’ella. Ha donat per suposat el valor intrínsec d’aquesta moral; o sigui: ha considerat que el valor d’aquesta moral no li ve d’una instància exterior —extrínseca, com la idea de Déu— sinóque es troba en la moral mateixa. El bé en si platònic i, per tant, el dualisme platònic, s’ha considerat com una evidència.

Contra aquest prejudici, Nietzsche sosté que la moral en qüestió no només no és desinteressada, sinó que defensa els interessos d’una vida feble, d’una vida malalta. Si, doncs —i amb això responem per fi al que se’ns pregunta—, cal una crítica dels valors morals és...