Nietzshe

F. NIETZSCHE (1844-1900)

I. Evolució filosòfica

1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Influenciat per Schopenhauer i Wagner. Obres: L'origen de la tragèdia , Consideracions intempestives
2.Fins 1882: Homenatge a la cultura i esperit lliures, en un sentit semblant al de la Il·lustració francesa. Obres: Humà, massa humà, Aurora, Gaia ciència
3.Fins1887: Època de Zaratrusta o de la Voluntat de poder. Obres: Així parlà Zaratrusta , Més enllà del bé i del mal, Genealogia de la moral

II. Influències (v. full fotocopiat)

III. Crítica a la cultura

a) La tradició
El pensament de Nietzsche és el testimoni del col·lapse del món cristià-burgès, fent una denúncia abraonada de la filosofia i civilització occidentals. S'oposa a tota tradicióde la cultura occidental, perquè creu que l'home des que viu s'ha equivocat constantment i cal, per això, fer marxa enrera, car tot està equivocat i és necessari trobar l'origen de l'error. Un cop trobat l'error s'ha de construir un nou pensament.

Quin és l'error? Per Nietzsche aquest error es troba en la història, que, segons ell, ha anat sempre contra la vida. I el món humà és, per damunt detot, Vida. La vida és esdevenir, canvi, inseguretat, destrucció, crueltat, error.... En canvi la tradició sempre ha intentat aturar el canvi, considerat com terror i amenaça a la pròpia seguretat.

Hi ha dos possibles actituds davant la vida:

->Renúncia i fugida: cristianisme, socialisme....
Esperit Apol·lini: racionalitat, serenitat, resignació...

->Acceptació del caràcter irracionalde la vida i intent de superació de l'humà : transmutació dels valors, Superhome...
Esperit Dionisíac: passió, orgia, va més enllà de tot límit, orgull, alegria, voluntat de poder...

Amb Sòcrates i la filosofia comença la "decadència" de l'esperit grec originari - "dionisíac"- és a dir, comença l'enfocament que afirma l'existència d'un sentit i d'un ordre vertader de la realitat. El segleXIX és per Nietzsche el desenvolupament extrem que consisteix en l'enfonsament d'aquest sentit i ordre "vertader" del món.

La Cultura occidental ja no està en condicions de creure en la veritat i en els valors de la tradició i per això, la vida es presenta mancada de sentit i de valor -"Nihilisme"-.

El Nihilisme és el moviment històric característic de la Cultura Occidental i té dos sentitsbàsics:

->Negatiu: és l'essència de la tradició platònica-cristiana. Absència de sentit.
->Positiu: és el reconeixement de les condicions per les quals Occident ha arribat a ser nihilista. Té un sentit reactiu i combatiu. Té tres moments: 1) Destrucció dels valors vigents fins aleshores.2) Afirmació, distanciament vers la tradició. Moment de reflexió. 3) Nova valoració sobre la vida que condueixa l'esperança, a "l'Aurora". Voluntat de poder.
-> Es pot afegir un tercer sentit: El nihilisme passiu o budista. Consisteix en la interiorització de la vida humana. S'ha de superar.


b) La moral
La moral, entesa com a judici valoratiu i imposada com a norma de conducta a Occident, és el més gran símptoma de decadència -"Nihilisme"- . La moral es converteix en el judici negatiu de lavida i es justifica en Déu: "La vida acaba on comença el regne de Déu".

Nietzsche critica la moral cristiana perquè és una moral de ressentiment envers els valors de la vida.(El cristianisme té la seva base filosòfica en el Platonisme, perquè el món de les idees serveix de més enllà religiós per als cristians.)

És necessari construir una nova moral. Si el concepte de Déu ha estat fins ara lagran objecció contra la vida, aleshores cal negar a Déu per redimir al món: " Déu ha mort ". Cal, doncs, crear una Super moral que condueixi a una identitat amb la vida.

Nietzsche divideix la moral en:

->Moral d'Esclaus: (Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se: Igualtat de...