Nit i boira


Nit i Boira, d’Alan Resnais

El documental Nit i Boira (Nuit et Bruilla)r va ser dirigit per Alan Resnais (Vannes 3 de juny de 1922 - París, 1 de març de 2014) l’any 1955, 10 anys més tard de la segona Guerra mundial.
A causa dels negacionistes, és a dir, a la gent que deia que totes aquestes barbaritats no havien passat, Resnais va decidir que no col·laboressin actors en aquestdocumental, per tal que no hi hagués res de ficció. Les imatges en color del documental són imatges que va gravar ell mateix, i les imatges en blanc i negre són les que van gravar els nazis, o les que van gravar l’exèrcit rus, britànic o americà. A més a més, el text que reprodueix la veu en off va ser escrit per J.Cayrol, un home el qual va estar en aquest camp de concentració. La música del documentaltambé va ser composta per deportats.
Només al començar, ja podem veure diverses imatges d’un col·lectiu, el que, segons Adorno, va ser una de les causes que ens va portar a Auschwitz.
Veiem una massa de gent que creu el mateix, sense esperit crític, amb manca de reflexió, que viu en el man, que fa el que fa tothom. Els col·lectius necessiten marcar un enemic, en aquest cas, els jueus. Per quèpertànyer a un grup? Perquè els hi dóna seguretat. Per què calen fer rituals per poder entrar en un cert col·lectiu? Per donar més importància al grup que l'individu, més importància a què pensa la majoria que a què pensa un mateix.




Aquest no és l’únic fet que ens va portar a aquest monstruós espectacle, a Auschwitz. Una altra causa és el malestar en la cultura. Les persones vivim en societatperquè ens és més còmode, ja que ens permet cobrir millor les nostres necessitats, a causa de la divisió del treball, i perquè aconseguim més fàcilment l’amor ( relacions sexuals). Totes aquestes comoditats tenen un preu que hem de pagar, i aquest és reprimir els nostres instints, entre els quals distingim les pulsions de vida, és a dir l’instint de supervivència i el sexual, i les pulsions demort, que és l’instint d’agressivitat cap als altres.
Tots aquests instints reprimits s’acumulen, fins que al final es deixa anar aquesta rabia, en aquest cas cap als jueus, portant a terme barbaritats com Auschwitz.
Una altra causa que ens va portar a aquest desastre és la manca d’empatia, aquest no saber posar-se al lloc de l’altre. En el video podem observar molts moments com aquests. La maneraen com els nazis tracten als jueus reflexa aquesta manca d’empatia, aquesta fredor.
Durant el documental se’ns comunica que un camp de concentració es dissenya com qui dissenya un hotel. Primer de tot, abans de comentar aquest fet, convé aclarir dos conceptes. Hi ha dos tipus d’assassins, els d’escriptori o ideòlegs, i els executors. Els primers són aquells que donen les ordres d’assassinar, elsque segons Adorno actuen amb maldat. Els segons, els executors, són aquells que compleixen l’ordre de matar i que actuen sense esperit crític.
Aquest fet, que un camp de concentració es dissenyi com un hotel, ens pot recordar a la teoria de la Banalitat del Mal d’ Arent. Les persones que dissenyen els camps de concentració, que creen alternatives de com transportar jueus etc., molts cops sónpersones amb manca de reflexió, incapaces de donar una resposta personal i de sortir dels hàbits davant les situacions límits, incapaces de sortir del man. No són monstres com tothom imagina, són persones que fan el que els hi diuen, que es pensen que actuen bé. Llavors podem comparar aquest fet amb l'intel·lectualisme moral defensat per Sòcrates, ja que aquestes persones estarien actuant malamentper ignorància. Però els pensaments de Arent no són tan simples, ja que segons ella a part del mal per culpa de la ignorància, també distingeix el mal causat per l’enveja, l’odi etc., és a dir, aquell provocat per gent que coneix el bé i no el fa. Des d’aquesta perspectiva, aquests dissenyadors, aquests ideòlegs, encara que per càrrec estarien actuen com assassins d’escriptori, filosòficament...