Nitifixi

Modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitatespecial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colòniesamericanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps queconserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paral·lelisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicacióde les artesanies en un moment de domini industrial.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya ésdifícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
Joan Maragall
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, també és autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícip del movimentmodernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no només té una significació estètica sinó també humà, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir en ella. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Esdistingeixen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel · lectuals, va reaccionar amb els articles a Barcelona ... La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que corresponia a la burgesia catalana. Va ser proclamat mestre en "gai saber" (1904) i va ser membrefundador de la Secció Filològica de l’ Institut d'Estudis Catalans.

Victor Català
Caterina Albert, l'Escala (Alt Empordà), 1869-1966. Novel · lista, narradora, autora teatral i poeta, amb la seva obra enceta la tradició literària catalana escrita per dona, encara que, com en el cas d'altres escriptores europees de la seva època, es veu obligada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí deVíctor Català.
Tot i voler dedicar-se al teatre, l'escàndol produït arran del monòleg La infanticida, guardonat als Jocs Florals d'Olot el 1898, es decanta per escriure narrativa breu i, en menor mesura, novel · la, gèneres que li mereixen un reconeixement immediat i que han marcat decisivament l'evolució de la narrativa catalana del segle XX. Cal destacar especialment la influència sobre les...