No ñe

LA SEGONA REPÚBLICA:

1- Situació política i socioeconòmica que va afavorir la proclamació de la Segona República.
Tras un colp d'estat per part del capità general Miguel Primo de Rivera a l'any 1923, aquest va començar una dictadura de dretes. Alfons XIII va acceptar aquesta dictadura i el va nomenar president del nou govern militar. L'Unió Patriòtica es va convertir en el partit oficiald'aquesta dictadura.
A partir de 1928 va augmentar l'oposició al govern de Primo de Rivera: els partits polítics perque volien tornar al sistema parlamentari, el sector universitari perque patia continues censures i part de l'exercit perque no estava d'acord amb la política d'ascensos de Primo de Rivera. Aquesta situació de malestar va empitjorar a causa de la crisi del Crack del 29 que vaprovocar conflictes socials.
Finalment, el rei va deixar de confiar en ell, el 28 de gener de 1930 va dimitir i Alfons XIII va nombrar al general Dàmaso Berenguer, president de govern que va intentar tornar a la “normalitat constitucional”, però va fracasar. Com va fracasar, Berenguer és sustituit per Juan Bautista Aznar, posant-se fi a la seua “Dictablanda”. En el govern d'Aznar havia líders de anticpartits liberals i conservadors.
Durant la dictadura de Primo de Rivera es va formar l'Aliança Republicana formada per el partits republicans que n'hi havien. Aquest partits es van reunir a San Sebastian per acordar l'estrategia que acabaria amb la monarquia d'Alfons XIII, el conegut com Pacte de San Sebastian.

2- Proclamació de la Segona República.
Després del Pacte de San Sebastian, Aznarva convocar el 12 d'Abril de 1931 les eleccions municipals, les quals van guanyar els republicans. Davant aquests resultats, Alfons XIII va decidir abandonar el pais buscant l'exili a Paris, i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República.


3- Etapes:
Després d'açò es va formar un Govern Provisional i van haver-hi tres etapes destacables.

3.1- Formació del Govern Provisional.Convocatòria electoral. Constitució de 1931.
Després de les eleccions municipals del 12 d'abril, per sufragi universal masculí, amb la victòria dels republicans i la proclamació de la Segona República, es va formar un Govern Provisional.
Aquest govern estava format per persones de diferents ideologies, incluits antics monarquics com Niceto Alcalà Zamora, el qual va ser nombrat president. Aquestva dimitir el 14 d'octubre de 1931 i el va sustituir Manuel Azanya.

9 de diciembre consti

3.2- Govern reformista (1931-1933)
El govern reformista o el bienni esquerrà estava dirigit per Manuel Azanya i va a estar format per republicans de diversos partits. Alcalà Zamora va ser nomenat president de la republica.

Reformes: religiosa, educativa, territorial, agrària.
Reformes militars:reducció del nombre d'oficial i de la seua participació en la vida política. Promulgació de la llei del Retir de l'oficialitat. Es van suprimir el ascensos per merit de guerra.
Reforma religiosa: Separació entre Església i Estat. Llibertat de consciència i de processar diversos cultes. Va establir el divorci. La prohibició d'ordres religioses que no reconeixen altre poder i autoritat que la del'Estat.
Reformes educatives: es va establir una escola unica, pública, obligatòria i gratuita. Es va prohibir l'ensenyament a les institucions catòliques. L'esforç es va centrar en la construcció d'escoles, i en la formació de de mestres i professors. Es volia garantir la igualtat d'oportunitats.
Reformes territorials: en 1932 es va posar en marxa l'estatut d'Autonomia de Calalunya y en 1936en el Pais Basc i en Galicia no va arribar a concretar-se.
Reformes agràries: el seu objectiu era acabar amb la miseria dels campesins i l'escassa productivitat agrària. Per allò es va decretar l'expropiació de les terres que no es cultivaren i el seu repart entre els campesins.

Problemes.
Les reformes militars van produir el rebuig de nombrosos militars.

Les reformes religioses van...