No Demanis Llobarro Fora De Temporada

No Demanis Llobarro Fora De Temporada.
Es necessita despatx econòmic

En Jordi Castell estaba que pujaba per les parets perquè li demanaba cinc−centes peles per un informe
sencer sobre la Clareta, la noia mes desitjada de l'institut. Ell em va intentar subornar dient que aniria
amb el conte a la Clareta, però jo li vaig contratacar dient que aniria amb un altre conte a una altra
persona.Insistia dient que nomé li donaven tres−centes peles a la setmana i em va dir que jo només en
quedaba assegut. Això si que em va molestar, perquè ell no sap com m'he passat el dies fent el ridícul
per aconseguri la seva mida de sostenidor... Això va obrir el ulls del Jordi Castell. Va acceptar el preu.
En aquest informe apareixia els horaris de la clareta, les estones que tenia lliures, le shored'entrada i
sortida de casa, el seus gustos, els gustos del seu pare...
Vaig fer passar a la Maria Gual que m'esperava. Amb un somtiure sospitós. Li vaig dir que em devia
calès, ella ho va negar, llavors li vaig explicar que me'ls devia perquè jo li vaig dir qui era el que li
enviava els anònims, i quan li vaig dir qui era, li va sentar tan malament que no em va volguer pagar.
Em va dir quehavia vingut a parlar de negocis. Ella em va dir que sabia que aviat em quedaria sense despatx i em va proposar ser la meva sòcia. El tema m'interesaba. Llavors em va dir que el despatx
seria al jardí de casa seva. Jo sabia que allà era on el seu germà guardaba la moto i tenia el taller de
revelatge de fotos. El seu germà havia repetit vuite per tercer cop. Em va dir que el seu germà
marxaria,quan demostrés que va amb una colla de mala gent. Era cert, anava amb una colla de heavys
que robaben al cementiri, i venien el que no deiven.... Li tenia que demostrar això als seus pares. De fet
no tenia massa ganes de ficar−me amb aquesta colla, pero bé que necessitava un despatx...
Una cara com un mapa

L'endemà em vaig acostar a l'Elies, el germà de la Maria Gual, i li vaig veure lacara, la tenia feta un
mapa. Em vaig intentar fer amic seu preguntan−li un problema de matemàtiques i de cop li vaig
preguntar sobre la seva cara. Em va dir que no havia de fer res d'això.
Després s'em va acudir anar a aprlar amb el Puti per preguntar−li, per despistar a l'Elies li vaig fer
arrivar una nota que el citava a un bar heavy. Per la tarda vaig posar−me un conjunt texà i em vaig
compràunes ulleres, després vaig anar a la Tasca, el bar on es reuneixen els heavys del barri. Vaig
veure al Puti amb un amic seu, vaig fer−li arrivar una cervesa a cadascú i unes patates, es van acostar,
llavors vaig aprofitar pero preguntar−li sobre la cara de l'Elies Gual i em va dir que li va deixar la caa
així un paleta de l'obra. De sobte va apareixer l'Elies, i jo li vaig dir al Puti que eniaa tornar−li uns
diners, però vaig descobrir que no portava ni un céntim a sobre.
La millor manera d'aprovar

Vaig sortir corrents de la Tasca i al final els vaig despistar, desprès hi vaig tornar. Però no a la Tasca, si no a
les obres del costat per comprobar si el que m'havia dit el Puti sobre que l'Elies l'havia tingut amb un obrer.
Però era mentida. Els havia enganyat a tots. Ara hauriad'esbrinar qui havia estat. Però hi havia una altra
qüestió: com aprovava l'Elies tan fàcilment? Vaig investigar i vaig pensar que el conserge, que era l'encarregat
de fer les fotocòpies dels exàmens, podia estar xantatgeat. Després s'ho vaig dir tot a la meva germana Pili i
ella va seguir vigilant al Pantasma, el conserge.
Segueixi aquell cotxe!

A l'hora del pati, la Maria em va clavar unabufetada perquè l'Elies va adonar−se que el vigilàvem. Després
vaig parlar amb la Pili però em va dir que no va passar res, el conserge nomès va treure diners del banc.
Després vam dir que jo vigilaria el conserge i ella l'Elies. Vaig seguir el conserge fins a casa seva. Per la
finestra vaig veure que del banc havia tret molts diners. Al final va sortir de casa i el vaig seguir, portava els...