no publicar

1. LA PLAÇA JOSEP PLA

“A tocar de la plaça de Santa Susanna hi ha la de Josep Pla. Una escultura de llibres metàl·lics apilats pel talent de Pia Crozet la presideix. És una plaça despullada, com si hagués sortit de la improvisació. És un espai inacabat, i sembla que faci la funció de pati de darrera dels edificis que l’envolten. En una Girona immersa en una important transformacióarquitectònica hi veig una Girona descosida. Llocs com aquests fan pensar si l’arquitecte va ser incapaç de trobar solucions o, senzillament, va deixar la feina a mig fer.”
ARBONÈS, Jordi


2. EL CARRER NOU

“El Pont de Pedra és l’entrada al carrer Nou, que és el meu carrer, ho dic de bon començament. Hi he nascut, just darrera els vidres del primer balcó del principal dotze, i hi he viscut fins alsvint anys i encara hi visc a estones. Ara ve allò de “i el Carrer Nou ja no és el que era”, cosa en la qual tothom estarà d’acord. Però no tothom pensarà que és molt pitjor que abans [...] El carrer Nou sempre ha estat un carrer frustrat. Massa curt i massa estret, s’hauria salvat si s’hagués construït de cop i amb cases iguals, segons el projecte. Ara seria una unitat neoclàssica envejable. Però laconstrucció de cases del carrer va durar més de cent anys i ara s’hi barreja tot ...”
COMADIRA, Narcís


3. RIU ONYAR

“Travessar el riu. Mirar el reflex dels ponts. És possible enamorar-se de la bellesa abstracta d’un paisatge. De nit, tots els rius són d’aigua. Fins i tot aquest Onyar podria passar per un petit Danubi blau, romàntic i amorós. Gent del revés traspassa el mirall per unpont estret girat de panxa enlaire. Un home i el seu reflex caminen paral·lels fins que s’acaba el pont, i no es diuen adéu, quan el reflex queda entre les herbes o la foscor de la paret del riu...”
M. CASERO, Just.
4.EL PONT DE PEDRA I

“Per passar l'Onyar amb seguretat Girona es va fer un pont de pedra. Sòlid, ferreny, d'enginyeria militar, porta el nom de la reina Isabel II, però tothom endiu el Pont de Pedra, és una qüestió d’evidència [...] El Pont de Pedra és la llotja excepcional per contemplar l’espectacle de la Girona vella apilonada sobre les façanes de l'Onyar. La catedral i Sant Feliu esclafant amb el seu pes de pedra la corrua de façanes de paper retallat. És la postal més típica de Girona (i jo que la volia esquivar m'hi trobo abocat una vegada més!). El seu millor momentés el d'un dia de pluja, quan la tímida esquena d'ase del Pont de Pedra és relliscosa i brilla el basalt de les seves llambordes.”
COMADIRA, Narcís


5. EL PONT DE PEDRA II

“Amb això apareixia el panorama del Pont de Pedra, coronat pel fortí anacrònic d’Alfons XII, que emergia de sobre les cases. Recolzats a l'ampit del pont, miràvem absorts el campanar de la Catedral, ple de majestat, elcampanar de Sant Feliu, d'una humilitat orgullosa i llunyana, les cases de Girona penjades sobre les aigües tèrboles de l’Onyar. Sobre l’areny del riu, a primer terme, a l'esquerra, sortia el gran doll d'aigua del molí de ciment i el brogit ciutadà no podia ofegar un soroll sord de màquines. Sobre el pedruscall de les ribes, entre les herbes fangoses, es veia córrer una rata, passar un gosfamolenc, un gat escanyolit.”
PLA, Josep


6. LA RAMBLA

“La Rambla és la sala d’estar de Girona. I això que no té res de particular; no és ni ampla ni llarga; no té edificis importants; ni tan sols és una rambla! Però té til·lers i té uns porxos acollidors i té bars. La Rambla és hospitalària. És l’espai del vermut, del flirt i de les flors. És l’espai de mostrar-se i de mirar. És l’imperi delsjoves. Rambla amunt, Rambla avall, han passat generacions de gironins, onades que mai no s’acaben. Quan la dels més grans es dissol com l’escuma i és engolida per la sorra de la vida responsable, apareix de seguida l’empenta enriolada d’una nova generació d’adolescents.
I així la Rambla sempre és viva”
COMADIRA, Narcís.


7. PLAÇA DEL VI (Davant de la seu del Bisbat de Girona, núm. 2)...