No sirve

Lo siento es para poder hacer la cuenta:


Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona 2005,



Narrador i traductor i articulista. En la seva obra recrea, entre el realisme del XIX i el realisme màgic d'influència sud-americana, el passat mític de Mequinensa, antiga població de Baix Cinca, ara soterrada sota les aigües del pantà de Riba-roja.

Autor dels llibres de contes, Històries dela mà esquerra (1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). Recollits tots tres en Contes (2001) i de les novel·les, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997). Tota la narrativa està publicada a l'Editorial La Magrana.
Fou traductor al català de nombroses obres
Cabòries estivals i proses volanderes són un recull d'articles quel'autor publicà a Fraga.

Un dels aspectes de l'obra narrativa de l'autor és la constant aparició dels mateixos personatges en la línia de l'obra de Balzac, Oller, Espriu (en la narrativa), per la qual cosa a través dels seus escrits, Moncada, recrea un món mític, un cosmos literari personal que subjuga qui llegeix la seva narrativa.

La tècnica i estil juguen un paper important a l'hora dequalificar la seva obra com una de les més importants de la literatura catalana de l'últim terç del segle XX.


Camí de sirga

(Recordem que SIRGA: Corda que serveix per estirar una xarxa, una embarcació des de terra per tal de fer-la avançar. DLC. Ed. 62)


Argument


De totes les obres de l'autor és la més universal, ja que ha estat traduïda en quinze idiomes.

En to elegíac no absent, avoltes d'ironia lleu, la narració ens explica l'evolució dels habitants de la vila, amb aquest sentit en Mequinensa (encara el nom no hi aparegui), representats per una sèrie de personatges, alguns dels quals són una constant en tota l'obra narrativa de Moncada, des de la Guerra del Francès fins l'enderrocament i despoblació total de poble(1971) perquè ha de ser negat sota l'Ebre. Encara que quanles màquines tibaren les sirgues d'acer (...), feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat. (pg.14).
La novel·la es podria considerar una obra coral perquè en un moment o un altre des que surten fins al final se'ns explica la vida dels personatges, però tots són presidits per la Carlota de Torres, com un puntal, una columna d'allò que fou el poble en la ficció recreada perl'autor.
La història escrita amb estil realista frisa constantment, com es pot comprovar, el realisme màgic (aspecte que no analitzaré i que hi ha un munt de crítics que parlen de la influència de G. Garcia Márquez en l'obra de Moncada)

El temps: històric i personal

Veiem que el temps, la història és el fil conductor de la novel·la encara que l'autor en una entrevista on se li preguntavapels fets que ocorrien en l'obra contestà jo no faig la història d'uns fets, sinó una novel·la . A partir d'aquí hem d'entendre que
els personatges i els fets de la història literària són els que em porten en cada cas al context social, històric, sobre els quals recullo informació. Per a Camí de sirga em vaig servir molt de la memòria oral, vaig entrevistar tots els navegants de l'Ebre que empodien informar (...) La finalitat de la novel·la no és la història, sinó una col·lectivitat enfrontada a la seva desaparició a causa d'un pantà, el de Riba-roja (...) i per això la novel·la té la construcció que té; i com cadascú pateix la història de manera individual.
L'autor ha aclarit l'estructura interna temporal de la novel·la que queda dividida en dos classes de temps:


a)El tempshistòric. Extern als personatges.
b)El temps individual que és com viu la història individualment.


Tots dos eixos s'entrecreuen de manera que quan Jaume Torres i Camps rep un tret que li passa d'esquitllentes, sols li fa una esgarrapada en una galta, i forada el cap del seu retrat penjat a la paret; resulta que coincideix amb l'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa a Sarajevo; així...