NO VERB
En aquest tipus de llenguatge, els sentiments, les expressions, les mirades i les postures entre d’ altres,són gestos que ens poden delatar en certes circunstàncies, i poden posar en perill la situación que s’ estigui esdevenint.
S’ ha de saber que només un percentatge molt petit del significat dequalsevol conversa la captem amb les paraules.
Es poden trobar dos tipus de missatges que engloven la comunicació no verbal, els missatges voluntaris que són aquells que s’ emeten expressament, tant verbalcom gestual, i els involutaris, que són accions que normalment no es poden controlar, i que poden contradir el que estem dient en aquell moment.
Posem exemples dels primers:
cop de mans per indicaruna acció a realitzar de forma ràpidaclicar l’ ull per indicar simpatiatocar-se la orella per indicar una jugada en el jocAra, exemples dels segons:
rascar-se la cama o el captocar-se el nas en elmoment que s’ explica alguna cosa essent mentida
jugar amb el bolígrafEn el moment en que estem parlant amb persones en forma de grup, es de molt mala educació interrompre la persona que està parlant enaquell moment amb paraules, per tan es fan servir unes accions que es diuen reguladors, que indiquen moments com, canvis de torn de paraula entre les persones presents, i poden ser mirades,inclinacions amb el cap entre altres.
Ara mencionem uns aspectes molt importants en la comunicació que poden deltar-nos en diferents situacions, i provenen de diferents fonts, com:
LA MIRADA
Quan parlem ambalgú se la de mirar sempre als ulls, perque mostra franquesa i sinceritat ja que, en cas contrari, demostra desinterès en la conversa, nervis o falta de confiança en un mateix o cap a la persona...
Regístrate para leer el documento completo.