NoelGarcia

prova
grau mitjà
9:00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valencià

Instruccions
El quadern d’examen i la plantilla de respostes, amb les se ues dades i dentificadores, així com el
DNI o un altre document d’identificació, han d’estar visibles durant tota la prova.
En este quadern d’examen es presenten:
 Eltext corresponent a l’àrea de comprensió lectora.
 Els enunciats de totes les qüest ions relatives a les àre es de comprensió i d’estructure s
lingüístiques.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA
RECORDE: totes les respostes s’han de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolígraf blau o negre, i no use corrector líquid o d’un altre tipus.
És molt importantque no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegure’s que el número de pregunta correspon a la del quadern d’examen.
Indique la resposta correcta marcant una X din s de la casella corresponent. El sistema de co rrecció no
reconeix com a vàlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).
 Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una única opció marcada.

 Si hi ha mésd’una opció marcada, la resposta es considerarà errònia.

 Si s’equivoca i vol an ul·lar una resposta ja m arcada, ratlle completament la ca sella equivocada i
marque amb una x la nova resposta.

 Si s’equivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anul·lat, faça un cercle al voltant de la casella.

Àrea de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta més adequada per acada enunciat.

Els orígens del jazz
Els inicis del jazz cal situar-los al sud dels Estats Units, on es concentrava la majoria de la
població afroamericana al fina l del segle XIX. Els afroamericans eren els ciutadans que,
havent nascut al continent americà, tenien avantpassats de l’Àfrica Subsahariana, la majoria
dels quals havien arribat com a esclaus dels europeus.
Nova Orleans, la c iutatamb més activitat econòmica de la zo na, s’acostuma a me ncionar
com el lloc on v a cristal·litzar esta música. A No va Orleans la música era a tot arre u: al
carrer, als cafés, als balls, als espectacles, als prostíbuls. Qualsevol ocasió era bona per a
acompanyar-la amb música: una celebració, l’anunci d’un espectacle, d’una festa campestre
o d’una boda; fins i tot, per a acompanyar unseguici fúnebre. De dia, la música era al carrer;
de nit, la música bullia als clubs i sales de ball.
Les orquestres acostumaven a se r poc nombroses: un o dos trompetes (cornetes
inicialment), clarinet, trombó, banjo o guitarra, contrabaix (tuba si era al carrer) i bateria que,
en les cercaviles, es dividia entre dos músics, l’un amb el b ombo i l’altre amb la c aixa.
L’exuberància i el volum erenmés importants que la delicadesa: la improvisació se centrava
en el so de l conjunt. En els espais tancats també s’incorporava el pia no. En molts locals
xicotets era simplement un pianista qui s’encarregava de l’ambient musical, interpretant
sobretot blues i ragtime. És ací, en este ambient, on aparegué el primer estil, l’estil New
Orleans, i on, al començament del segle XX, sorgiren els primers grans intèrprets que
coneixem.
Però, òbviament, esta música tan rica no va nàixer del no-res, sinó que enfonsa les seues
arrels en l’eclecticisme musical dels afroa mericans. En esta tradició sobreviuen les
empremtes de la música de l’Àfrica Occidental, de les formes musicals de la comunitat negra
del Nou Món i de la música popular i clàssica europea dels segles XVIII i XIX.
Entre elstrets e strictament africans es troben els estils vocals, que destaquen per una gran
llibertat de coloració vocal, la tradició de la improvisació, les pautes de pregunta i resposta, i
la complexitat rítmica. Altre s formes de música de tradició africana són els cants que
acompanyaven el treball o les cançons de bressol.
La música europea ha aportat, a grans trets, estils i formes com ara...