Nomes La Mar Ens Parlara Damor

l jove Sergi, fil lde Maria i Sergi en Mor una vida, es trenca un amor, i Laura, la filla d'un ric industrial, conviuen durant la infantesa, però se separen quan ella és internada en uncol·legi religiós. Anys després, quan es retroben, l'amor esclata entre ells amb una força arrabassadora. Els pares de Laura fan tots els possibles per apartar-la de Sergi, però tothom sap que lesbarreres no estan fetes per als amants si l'estima és sincera. I l'amor de Sergi i Laura, com també ho fou el dels pares de Sergi, és inajornable.

"Només la mar ens parlarà d'amor (1999),obra que no és solament una segona part de Mor una vida..., sinó una actualització dels elements constitutius vint anys després".

(Pròleg de Lluís Messeguer en Mor una vida... (2004).

Sivols fer un tast de Només la mar ens parlarà d'amor, llig aquest fragment del capítol XI:

"Sense saber com, havia passat d’estar segura de mi mateixa a tenir pensaments contradictoris sobremi i sobre el món que descobria fora de les parets del col.legi. Aquests pensaments m’envaïen a les nits, quan lluitava per agafar el son. I solia adormir-me sense acabar de resoldre els meusdilemes. Per això necessitava la solitud dels matins, que s’havia convertit en la meua amiga més íntima, sobre tot, davant la mar, amb la llum diàfana del ple del sol, o amb la brisaacaronadora i refrescant. O la tranquil.litat dels capvespres, amb la sentor a humitat, o l’aroma de les herbes que xafava Sahara, sobre tot el timó i el romaní.
Aquell matí de finals del juliol, debocaterrosa sobre l’arena, tornava als meus pensaments. Pensava en Sergi. Que quin mal era imaginar que el podia estimar. Perquè el director espiritual assegurava que havíem d’allunyar denosaltres els pensaments impurs. I un d’aquests pensaments impurs era pensar en xics, perquè podia perjudicar la marxa dels nostres estudis.
Jo obria els ulls i veia com hi havia parelles