Normativa de la Llengua

NORMATIVA GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA
A/E
1.- a/e: La penúltima lletra d’un mot si és àtona (no hi recau l’accent) és
sempre una e.
•
•

exemples de substantius i adjectius: -es: dones, homes, nenes, alegres…
“
de verbs: tu cantes, ells canten… però ells cantaran (perquè és
tònica).

2.- Els substantius masculins acostumen a acabar en -e.
•
•

exemples: pare, home…
excepcions:les mateixes que en castellà
- acabats en –ista: artista…
- acabats en –cida: homicida…
- acabats en –ma: drama, problema…
- acabats en –ta: planeta…

3.- Els substantius femenins acostumen a acabar en –a.
•
•

exemples: dona…
excepcions: les mateixes que en castellà
- mare, febre, torre, imatge, verge, classe, fase…

4.- Els adjectius en singular acaben només en –e si en castellàtambé són
invariables (terminació única).
•
•

exemples: alegre, amable…
excepcions: pobre/a

5.- Els adjectius que són variables en castellà (dues terminacions) també
ho són en català.
•
•

exemples: ample/a, culte/a…
excepcions: rude (“rudo”/”ruda”), xerraire (“charlatán”/”charlatana”)

SUGGERIMENT: podeu aplicar les normes 4 i 5 a qualsevol adjectiu, encara
que no acabi en e/a.Així doncs, direm “una noia difícil,
capaç, elegant, intel·ligent, fidel…” en femení singular
perquè en castellà també diem “una chica difícil, capaz,
elegante, inteligente, fiel…”.
Rosa Morera i Barris

1

6.- Si la a/e àtona es troba a l’interior de mot, la norma general és:
•
•
•

cercar el mot primitiu. Escrivim “cadeneta” perquè prové de “cadena”
escriure el mateix que encastellà. Escrivim “accentuació” perquè en
castellà és “acentuación”
hem de tenir en compte la llista d’excepcions més usuals

CATALÀ – Aafaitar
ambaixada
arrabassar
assajar
assassí
avaluar
avantatge
avaria
davant
davantal
ramat
rancor
sanefa
Sardenya
xocolata

CASTELLÀ –Eafeitar
embajada
arrebatar
ensayar
asesino
evaluar
ventaja
avería
delante
delantal
rebaño
rencorcenefa
Cerdeña
chocolate

CATALÀ -Eassemblea
efeminat
Empar
emparar
Empordà
Empúries
enyorar
esdeveniment
espàrrec
estendard
meravella
monestir
nedar
polseguera
punxegut
resplendir
resplendor
sergent
treball
vernís

CASTELLÀ –Aasamblea
afeminado
Amparo
amparar
Ampurdán
Ampúrias
añorar
acontecimiento
espárrago
estandarte
maravilla
monasterio
nadar
polvaredapuntiagudo
resplandecer
resplandor
sargento
trabajo
barniz

Atenció: - En els verbs jeure, néixer i treure i derivats, la”e” canvia a “a” si no
és forta. Si és forta escriurem el que soni (“a” o “e”).
Exemples: neixo, naixeran

ACCENTUACIÓ
1.- S’accentuen les paraules que tenen l’última síl·laba tònica (forta) si
acaben en:
•
•
•

a, e, i, o, consonant + u: germà, cafè, menú…
as, es,is, os, us: procés, arròs…
en, in: depèn, Berlín

2.- S’accentuen les paraules que tenen la penúltima síl·laba tònica (forta) si
no acaben com les anteriors:
•
•

exàmens, però: examen, temíem, temíeu, àrab, fenòmens
nota: en català “dia” no s’accentua, perquè se separa di-a i acaba en
vocal

Rosa Morera i Barris

2

3.- S’accentuen sempre les paraules que tenen tònical’antepenúltima
síl·laba o anterior:
•

gàbia (gà-bi-a), ràdio, justícia, família…

4.- Accents diacrítics. En el cas que existeixin dues paraules de significat
diferent i que s’escriguin igual accentuem la que la vocal en qüestió sona
igual que en castellà (excepte mèu, mòlt i sòl):
bé
Déu
dóna, dónes (del verb “donar”)
és (verb)
féu (passat del verb “fer”)
fóra (verb “ésser”)
mà
més
mèu(miol del gat)
mòlt, mòlta (molgut, molguda)
món (univers)
nét, néta, néts, nétes (“nieto”…)
ós, ósssa, óssos, ósses (animal “oso”)
pèl (vellositat)
què (pregunta, prep.+què
(relatiu))
rés (oració)
sé (verb “saber”)
sí (afirmació)
sóc (verb “ésser”)
sòl (terra)
són (verb “ésser”)
té (verb “tenir”)
ús (“uso”)
véns (verb “venir”)
vénen (verb “venir”)
vés (verb “anar”)
vós

be...