NORMATIVA TURISTICA

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Núm. 6268 – 5.12.2012

60793
CVE-DOGC-A-12333044-2012

DECRET
159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges
d’ús turístic.
La Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, ha
suposat uns canvis importants en la regulació de les empreses i activitats turístiques. S’han modificat dues lleisbàsiques per al sector de l’allotjament, que són:
la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l’habitatge.
La modificació d’ambdues lleis obliga no només a redefinir i reordenar alguns
aspectes de la normativa que afecta els establiments d’allotjament turístic, sinó que
també dóna peu a integrar en un sol decret la regulació delsestabliments d’allotjament turístic i dels habitatges d’ús turístic, en el qual s’incorporin aspectes que fan
possible una millor interpretació i definició de tot el marc jurídic dels establiments
d’allotjament turístic i dels habitatges d’ús turístic. Així, es desenvolupen aspectes
com la definició dels serveis i els establiments turístics, la nova concepció dels
establiments d’apartaments turístics i laregulació dels habitatges d’ús turístic.
La regulació integrada que estableix aquest Decret comporta necessàriament la
derogació del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament
turístic, i la del Decret 164/2010, de 9 de novembre, de regulació dels habitatges
d’ús turístic, que és el que fins ara ha permès als ajuntaments l’habilitació d’aquesta
figura d’empresa turística decreació recent per comunicació prèvia.

El present Decret segueix la sistemàtica de la Llei de turisme de Catalunya en la
regulació de les dues activitats d’allotjament que preveu: els establiments d’allotjament turístic i els habitatges d’ús turístic. Ambdues es diferencien tant per la seva
naturalesa i règim jurídic com pel sistema d’habilitació i inscripció. Per això, es
regulen en dos títolsdiferents, i s’opta per aquesta estructura ateses les poques característiques que tenen en comú, com són l’opció de categoritzar-se voluntàriament,
l’existència de fulls de reclamació i el fet de portar el registre de viatgers.
El títol I regula els establiments d’allotjament turístic, i conté dos capítols. El capítol
I, “Disposicions generals”, és una regulació transversal dels elements comuns quecaracteritzen els establiments d’allotjament turístic, amb independència dels seus
grups i modalitats. Es tracta d’un tronc regulatori comú dels establiments d’allotjament
turístic, on es determinen la seva naturalesa, els mecanismes i garanties respecte a
la seva comercialització, els sistemes i processos de control de l’activitat, així com
els instruments de coordinació de les administracions aaquest efecte. El capítol
II, “Disposicions específiques per modalitats d’establiments d’allotjament turístic”,
determina en cadascuna de les seves seccions la regulació tècnica específica que
correspon a cada grup i modalitat.

En la regulació dels establiments hotelers s’ha suprimit la modalitat de “balneari”
per tal d’adequar les modalitats del grup d’hotels al que preveu la Llei de turisme deCatalunya i s’han actualitzat algunes de les definicions de les unitats d’allotjament,
com la d’apartament, estudi i suite. També s’han revisat els requisits tècnics mínims,
que preveu l’annex I, així com també els barems de qualitat, que preveu l’annex III,
per tal d’assolir una regulació adequada a la realitat actual del sector.
Pel que fa als establiments d’apartaments turístics, s’ajusta ladefinició al nou
contingut de l’article 43 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya,
modificada per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, i es preveuen les característiques pròpies d’aquesta modalitat d’establiment
d’allotjament turístic.
Amb referència als establiments de càmping, la nova regulació, a diferència de
l’anterior, no limita les...