nosaltres els valencians
Páginas: 5 (1043 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2013
L’estructura de Nosaltres els valencians està dividit en tres grans parts:
* Els fets
Descriu els fets històrics des de la conquista de Jaume I fins al voltant del segle XIX.
* Les indecisions (ps 105 a 169)
En el capítol de “La dualitat insoluble” ps 105-112, l’autor es referix a la convivencia de “valencians de llengua catalana i els valencians de llengua castellana, uns ialtres geogràficament circumscrits”p106 .
* Els problemes (ps 173 a 234)
En esta última part em pareixmportant destacar l’apartat “El cas d’Alacant” ps 211-217 , on es referix a Alacant com “ciutat senyoreta ,parasitària i turística només, mercantil i burocràtica-no compta amb gaires simpaties, ni al nord ni al sud del riu Montnegre” p 213.
També vull destacar quan parla d’Elx i fa la citació d’unoriolà: “s’escriurà en valencià però no en Valencià de valència...si no purament en el valencià de la terra dels dàtils”p216
El llibre aporta tot un conjunt de fets i consideracions al voltant de l’época en què va ser escrit, l’autor repassa diferents iniciatives provinents d’un valencianisme d’ampli espectre. Busca una obertura de mires i la superació de mediocritats i tancaments provincians.El llibre m’ha paregut extraordinari. Fuster ha utilitzat una llengua estàndard fent més fàcil la comprensió amb una lectura dinámica i fluida. Però moltes vegades utilitza molt el posesiu ”llur” i també la forma oriental “agradi,penso,calculo…” i això pareix un poc contrari perquè no s’utilitza al nivell estándar.
El llibre és prou heterogeni: trobem conquestes, feudalisme, burgesia,agricultura (els nostres tarongers!), literatura (segle XV i Renaixença), política, etc. No és una bíblia que tinga totes les respostes, ni pretén d'ésser-ho: hi ha temes que toca de passada i n'hi ha d’altres en què aprofundeix més. Aquesta heterogeneitat no m'ha suposat una pèrdua d'interés sinó més aviat una lectura dinàmica i fluida. Després de la lectura, he resolt dubtes sobre la història illengua dels valencians, i més concretament, m'ha ajudat a comprendre com entenen els valencians
Nosaltres els valencians és una de les obres més ambicioses de Joan Fuster, plena d'implicacions socials i polítiques, que expressen el seu ideari personal i el dels sectors en què ha influït. Fou premiada amb la vuitena Lletra d'Or i la seva projecció ciutadana fou enorme: es pot parlar d'un PaísValencià d'abans i després de Nosaltres els valencians. Amb el temps, l'obra no ha perdut actualitat i continua essent un llibre imprescindible i, encara, polèmic. I, com sempre, és servit per la prosa amena i incisiva de l'extraordinari escriptor que fou Joan Fuster.
Es tracta d’ un assaig de Fuster, i el primer dels seus treballs com a historiador. Com a assaig que és, requereix d’ una condicióde llibertat prèvia per ser redactat.
La primera edició fou de 1962. Ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà.
L'assaig de Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya -el títol original del qual havia de ser Nosaltres, els catalans, però que finalment va ser rebutjat, per suggeriment de Josep Pla, per temor de la censurafranquista-, va ser inspirador del treball de Fuster, el qual té una intencionalitat i estructura paral·leles. A les seues obres Fuster pren també com a model Montaigne i els moralistes francesos, Josep Pla i Eugeni d’Ors.
Com ja destaca a el pròleg dela segona edició, el llibre adquireix el ressó gràcies al tema de la “decisió de futur” entre els immobilistes qualificats de provincianisme i els quidesitgen un canvi. L’ objectiu de la seua redacció es respondre a “què som els valencians?” i ajudar als catalans a comprendre “el cas valencià”, que, en definitiva, tan directament els afecta.
Cal entendre que per a Fuster la paraula té en la vida dels individus un paper essencial: ser escriptura, ser radicalment i intransitivament escriptura de si mateixos. El que pretén és no deixar la...
* Els fets
Descriu els fets històrics des de la conquista de Jaume I fins al voltant del segle XIX.
* Les indecisions (ps 105 a 169)
En el capítol de “La dualitat insoluble” ps 105-112, l’autor es referix a la convivencia de “valencians de llengua catalana i els valencians de llengua castellana, uns ialtres geogràficament circumscrits”p106 .
* Els problemes (ps 173 a 234)
En esta última part em pareixmportant destacar l’apartat “El cas d’Alacant” ps 211-217 , on es referix a Alacant com “ciutat senyoreta ,parasitària i turística només, mercantil i burocràtica-no compta amb gaires simpaties, ni al nord ni al sud del riu Montnegre” p 213.
També vull destacar quan parla d’Elx i fa la citació d’unoriolà: “s’escriurà en valencià però no en Valencià de valència...si no purament en el valencià de la terra dels dàtils”p216
El llibre aporta tot un conjunt de fets i consideracions al voltant de l’época en què va ser escrit, l’autor repassa diferents iniciatives provinents d’un valencianisme d’ampli espectre. Busca una obertura de mires i la superació de mediocritats i tancaments provincians.El llibre m’ha paregut extraordinari. Fuster ha utilitzat una llengua estàndard fent més fàcil la comprensió amb una lectura dinámica i fluida. Però moltes vegades utilitza molt el posesiu ”llur” i també la forma oriental “agradi,penso,calculo…” i això pareix un poc contrari perquè no s’utilitza al nivell estándar.
El llibre és prou heterogeni: trobem conquestes, feudalisme, burgesia,agricultura (els nostres tarongers!), literatura (segle XV i Renaixença), política, etc. No és una bíblia que tinga totes les respostes, ni pretén d'ésser-ho: hi ha temes que toca de passada i n'hi ha d’altres en què aprofundeix més. Aquesta heterogeneitat no m'ha suposat una pèrdua d'interés sinó més aviat una lectura dinàmica i fluida. Després de la lectura, he resolt dubtes sobre la història illengua dels valencians, i més concretament, m'ha ajudat a comprendre com entenen els valencians
Nosaltres els valencians és una de les obres més ambicioses de Joan Fuster, plena d'implicacions socials i polítiques, que expressen el seu ideari personal i el dels sectors en què ha influït. Fou premiada amb la vuitena Lletra d'Or i la seva projecció ciutadana fou enorme: es pot parlar d'un PaísValencià d'abans i després de Nosaltres els valencians. Amb el temps, l'obra no ha perdut actualitat i continua essent un llibre imprescindible i, encara, polèmic. I, com sempre, és servit per la prosa amena i incisiva de l'extraordinari escriptor que fou Joan Fuster.
Es tracta d’ un assaig de Fuster, i el primer dels seus treballs com a historiador. Com a assaig que és, requereix d’ una condicióde llibertat prèvia per ser redactat.
La primera edició fou de 1962. Ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà.
L'assaig de Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya -el títol original del qual havia de ser Nosaltres, els catalans, però que finalment va ser rebutjat, per suggeriment de Josep Pla, per temor de la censurafranquista-, va ser inspirador del treball de Fuster, el qual té una intencionalitat i estructura paral·leles. A les seues obres Fuster pren també com a model Montaigne i els moralistes francesos, Josep Pla i Eugeni d’Ors.
Com ja destaca a el pròleg dela segona edició, el llibre adquireix el ressó gràcies al tema de la “decisió de futur” entre els immobilistes qualificats de provincianisme i els quidesitgen un canvi. L’ objectiu de la seua redacció es respondre a “què som els valencians?” i ajudar als catalans a comprendre “el cas valencià”, que, en definitiva, tan directament els afecta.
Cal entendre que per a Fuster la paraula té en la vida dels individus un paper essencial: ser escriptura, ser radicalment i intransitivament escriptura de si mateixos. El que pretén és no deixar la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.