nosaltres els valencians

CONSIDERACIONS SOBRE LA RENAIXENÇA
1. Resumeix el text i extrau les idees principals. Fes la divisió per parts.
El text de Joan Fuster parla de les causes profundes de la renaixença i podem dividir−lo en tres parts:
Introducció, que va des de la línia 1 fins la 17, i ens diu que la renaixença valenciana fou un fracàs i va fer que
València s'acostara més cap al castellà mentre que elromanticisme retornaria a l'idioma vernacle. La
renaixença valenciana comença quan apareixen T. Llorente i V. W. Querol, però abans, un grup de precursors,
que s'inicia a València, ompli la primera meitat del segle XIX, encara que no va ser massa important.
La segona part del text, que és la més àmplia, és el nus i va des de la línia 18 fins la 56. Aquesta part ens
explica el perquè del fracàs. D'unabanda la renaixença valenciana no va atraure a la societat. Les classes
benestants van decidir−se per una literatura més en castellà. La nostra llengua no fou l'únic idioma. La
renaixença catalana fou bilingüe, però, al Principat per unes raons més objectives i a València per un
acatament centripetista. Els jocs florals eren bilingües i a l'adopció de les dues llengües va provocar unrepartiment dels gèneres literaris entre elles: el català s'usava par a fer versos i el castellà per a la prosa.
D'altra banda la poesia tampoc va arribar massa a la gent, ja que o els repetien els tòpics de la pàtria, la fe i
l'amor o s'usava un altre tòpic reduït a la visió local. En València no es feia prosa catalana, sinó que era una
poesia insípida i enutjosa.
Al principat la literatura era mésdefinida i resoluda: El català era l'única llengua, no s'empraven tòpics rurals,
sinó la pruïja europeïtzant. La situació valenciana era estancada i regressiva.
La darrera part del text és la conclusió i va des de la línia 57 fins el final i ens diu que en la Renaixença
valenciana tan sols un home, Constantí Llombart, coneixia el problemes i les seues solucions. Al costat d'ell
van aparèixer unasèrie de poetes de classe mitjana, anomenats d'espardenya, que van calar poc en el poble i
que estaven distanciats del de guant, que no captaven la burgesia.
2−3. Renaixença valenciana (Per què fracassa) vs Renaixença catalana.
La renaixença va triomfar de manera desigual a les diferents zones de domini lingüístic.
La renaixença valenciana fou un fracàs i no va triomfar. Les classes altes escastellanitzaven i la nostra
llengua ja no era l'idioma exclusiu.
En València, sense industrialització i amb una burgesia agrària que i rendista que mirava cap a Madrid, l'ús
culte de la llengua es va convertir en una recreació arqueològica de quatre senyorets de ciutat; i això només en
la poesia romàntica, ja que els altres gèneres cultes i la literatura que representava la modernitat forenconreats
en castellà. D'altra banda, els sectors valencians més progressistes conrearen els gèneres populistes (poesia
satírica i política vinculada a la premsa satírica i sainets) amb intenció d'influir políticament en les classes
populars. En aquest sentit, la situació literària no havia canviat respecte als usos lingüístics de la Decadència.
En conseqüència, la diglòssia literària vacontinuar enquistada als àmbits literaris valencians. En aquestes
condicions qualsevol plantejament de normalització lingüística semblava inviable. Tant és així, que Manuel
Sanchis Guarner afirmava que a les acaballes del segle XX, els valencians vivim en plena Renaixença, ja que
com a moviment reivindicador de la llengua i del país, encara no havia acabat, puix encara no s'havien superat
elsobjectius.
En canvi, la Renaixença catalana si que va a triomfar. Aquesta Renaixença fou bilingüe. Ací el bilingüisme
dels renaixentistes era conseqüència només d'una inèrcia i d'unes condicions socials objectives, mentre que a
1

València era un acatament centripetista.
Al principat, els renaixentistes van saber−la desbaratar en poc de temps. El conjunt del literats tenien una
intenció mes...