Nosaltres, Els Valencians

NOSALTRES ELS VALENCIANS

Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l’assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una dedicació inicial a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

a) Obres de temàtica humanística i general, comL’home, mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida cultural i quotidiana.

b) Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres, els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per alconeixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

c) Obres de crítica i d’història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.
A més d’aquesta varietat temàtica, l’assaigfusterià presenta moltes formes: l’article i el diccionari filosòfic, el diari, l’aforisme i la monografia.

De tota manera, els assaigs de Fuster Responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d’establir a partir d’aquest un examen de consciència. Es tracta d’examinar, de tornar a pensar tot el que sabem—o creiem saber—sobre qualsevol tema per tald’aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Ara bé, aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal o en una manera de fer literatura més o menys íntima, sinó en una literatura d’idees que es marca com a propòsit el desemmascara-ment de fal·làcies i mistificacions, de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos.
El conjunt de la producció literàriade Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. I això, com ha escrit Josep Iborra, en un triple sentit:«En primer lloc, la massa de papers que en pocs anys va fabricar, corregia la fatalitat d’una literatura tradicional ment servida per “escriptors de diumenge”. En segon lloc, s’encarava amb una altra limitació, tradicional: la quefeia gravitar la nostra literatura, bàsicament, sobre la poesia. Fuster, amb els seus assaigs, donava, entre nosaltres, carta de naturalesa a la prosa d’idees. Finalment, Fuster se servia d’una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d’un llenguatge artificiós, arcaic, i utilitzà una prosa clara, natural. I amb una llengua literària
comuna a tot l’àmbit del català».

EnNosaltres, els valencians l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat.
L’examen es prolonga en una investigaciódels factors històrics i socials que hi ha darrere d’aquest estat de coses i, també, en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana. Al mateix temps, Fuster utilitza la història com un mitjà de transformació de la seua societat i marca en aquest llibre les premisses a partir de les quals els valencians s’havien de plantejar el destí del seu país. Aquesta proposta es pot resumir comuna voluntat d’enfocar la realitat valenciana d’una manera integral i radical. Integral, perquè plantejava la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per a aconseguir la normalització lingüística i cultural.
Radical, perquè enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.
La influència...