nose

L’acció moral

En aquest apartat ens ocuparem del trànsit de l’acció lliure a l’acció moral.

Tal com hem vist, el suposat caràcter lliure i obert de l’acció és el que fa l’ésser humà responsable dels seus actes. Un individu que davant una determinada situació reflexiona, pren una decisió i hi actua en concordança és l’autor d’aquesta acció i, per tant, n’ha de respondre; més encara, had’estar disposat a rebre el reconeixement o l’amonestació de si mateix i dels altres.

Aquest caràcter lliure de l’acció humana constitueix també la base del caràcter moral que posseeix en exclusivitat. La llibertat, és a dir, la capacitat de decidir i escollir entre diverses opcions possibilita que les condicions concretes que algú duu a terme s’ajustin o no als costums i les normes de la sevacomunitat. Quan el subjecte decideix actuar d’acord amb les normes assumides, actua correctament (és moral); quan decideix lliurement saltar-se-les, actua incorrectament (és immoral). Però, en qualsevol cas, el que no pot deixar de fer és actuar dins d’aquest codi normatiu (ja sigui acatant-lo o violant-lo); és a dir, que el que no pot fer és ser amoral. És per això que diem que l’ésser humà és un éssermoral.

Definició de moral

La paraula ‘moral’ (moralis en llatí) deriva de la paraula mos, que significa ‘costum’ (també en llatí). En cada poble, com en cada individu, existeixen multitud de costums (mores) que regulen la vida quotidiana.

Per exemple, el deure de respectar els grans, la prohibició d’apropiar-se del que pertany a un altre o l’obligació de complir les promeses. El conjuntd’aquestes mores, costums, constitueix la moral d’un poble o d’un subjecte. En relació amb aquest significat etimològic, podem definir el terme moral com el codi de normes que regulen l’acció individual i col·lectiva que es considera correcta.

Tanmateix, cal matisar aquesta definició, distingint dues maneres diferents d’entendre això que anomenem moral. En aquest sentit, Aranguren i Zubiri, dosimportants filòsofs, han fet popular la distinció entre moral com a contingut i moral com a estructura.

La moral com a contingut es refereix al significat de moral que hem donat abans: es refereix al contingut concret d’una moral; és a dir, els ideals, els valors, les normes i els principis que, segons una comunitat o persona, regulen el comportament correcte. Entesa d’aquesta manera, la moralés un corpus que pot tenir com a contingut normes com ara: respectar els pares, protegir els fills, dir la veritat, ser honestos amb els altres, etc.
Els ideals i els valors es refereixen a allò que voldríem tenir, a allò que considerem valuós, etc. (felicitat, benestar, èxit, llibertat, igualtat, etc.).
Les normes són les pautes de conducta que adoptem i que faciliten la decisió: sóninstruccions de com hem d’actuar per aconseguir els nostres ideals.
Els principis són normes de caire més universal: actua amb respecte, sigues just, etc.


La moral com a estructura. En aquest sentit, la moral és un tret constitutiu de la naturalesa humana, a conseqüència del caràcter lliure i obert de l’ésser humà, ja que podem actuar d’acord o en contra de les normes de la comunitat. Per tant,l’ésser humà és un ésser constitutivament moral.

El conjunt d’elements que conformen la moral (ideals, valors, normes i principis) es distingeixen d’altres ideals, valors i normes no morals (ideals polítics, lleis, etc.) pel següent:

Adhesió íntima: un norma moral només es pot acomplir si s’ha assumit, si no s’ha fet pròpia. En canvi, una norma de trànsit pot no haver-se assumit per complir-la.
Elseu compliment no recolza en cap sanció externa (com una multa).
Té pretensió d’universalitat.
És dominant, perquè es considera que ha de regir tots els àmbits de la vida humana. Davant del conflicte entre una norma legal i una norma moral, ha de prevaler la moral.

L’Ètica

Fins ara, tot i que hem estat parlant de moral, en realitat el que hem estat fent és ètica. I són dues coses...