noucentisme

Actituds

ISSN: 1579-7368

Stichomythia 13 (2012): 190-200

Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà
Sala i Dagoll Dagom (1988)

suïcides i estratègies antifanàtiques en

Xavier Bru

de

i de

Maridès Soler

Doctora en filologia romànica

Resumen: Aunque todas las sociedades y religiones occidentales prohiben expresamente el suicidio,
este es un tema que aparece con frecuencia en laliteratura. Hasta el s. xviii, los motivos principales
eran el amor y el honor; más tarde se añadieron otras causas como la rebelión, tedio, deudas y,
en épocas bélicas, el heroismo. La mayoría de los dramas guimeranianos acostumbran a terminar
con asesinatos, pero también algunos con suicidios. En el drama Mar i cel, dos personajes (Blanca y
Joanot) anuncian sus intenciones suicidas sinllevarlos, empero, a término; en el musical, sólo será
Blanca, quien además de advertirlo, también lo perpetrá. El motor, que provoca la catástrofe, reside
en primer lugar en el fanatismo (originario e inducido) de ambas facciones (moros y cristianos), el
cual es también la base de otros dramas guimeranianos. Pero más interesantes que el fanatismo en
si serán las soluciones, que Guimerà y DagollDagom ofrecen para superarlo.
Palabras clave: Àngel Guimerà, Xavier Bru de Sala, Dagoll Dagom, Mar i cel, teatro catalán, musical
catalán, suicidio (literatura), fanatismo (literatura)
Abstract: Although all societies and religions forbid expressly suicide, this is a theme that appears
often in the literature. Until the 18th century the main motive for it was love and honour; later othercauses join to, for instance rebellion, ennui, debts and, in war times, the heroism too. The most of
the Guimeràs dramas used to end with murders, but also there are someones with suicides. In the
drama Mar i cel two characters (Blanca and Joanot) foretell their suicide’s intentions, but they don’t
carry it out; in the musical Blanca will be the only one, who, besides of announcing it, will do ittoo.
The fanaticism (originary and induced) is the main ground, that provokes the catastrophe of both
factions (Moors and Christians). Fanaticism appears in other Guimerá’s dramas also, but in Mar i cel,
more interesting than this, are the solutions (plurality of values, love and tolerance), that Guimerà
and Dagoll Dagom propose in order to overcome it.
Key words: Àngel Guimerà, Xavier Bru deSala, Dagoll Dagom, Mar i cel, Catalan theatre, Catalan
musical, suicide (literature), fanaticism (literature)

Actituds suïcides i estratègies antifanàtiques en Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà
i de Xavier Bru de Sala i Dagoll Dagom (1988)

Stichomythia 13 (2012)

191

1. Guimerà i el suïcidi

E

ls drames guimeranians acostumen a acabar molt ràpids i la majoria dels casos amb mortsviolentes, si bé també alguns amb suïcidis (Mar i cel, Arran de terra, Aigua que corre, La filla del mar, Alta
banca, Gala Placídia, Judith de Welp, El fill del rei, Rei i monjo i a En Pòlvora un intent frustat), uns pocs
de mort natural, per exemple de disgustos, accident o malaltia (La pecadora, L’Eloi, Sainet trist, L’ànima
és meva, La reina vella, Judit de Welp) i dos amb conflictes ambla justícia (En Pòlvora, Maria Rosa).
Segons les estadístiques, els homes cometen més suïcidis que les dones (Durkheim, 1973: 59;
Estruch, 1981: 132). Pel contrari, el número d’intents de suïcidis és tres vegades més elevat entre la
població femenina. Malgrat aquestes dades, a la literatura seran les dones que perpetran més suïcidis
(Halbwachs, 1939: 72; Bassein, 1984: x). El suïcidi amb totsels seus complexes motius apareix
molt aviat en la història de totes les literatures junt amb la condemna de les religions i cultures
corresponents.1 Fins el s. xviii, a la literatura s’idealitzava el suïcidi (sobretot Werther de Goethe),
el qual era causat exclusivament per problemes d’amor o honor (Monférier, 1979: 23). A partir del
s. xviii, s’hi ajunten altres factors com a causants, per...