noveas




ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES II

Treball de grup: “El tractament de l’espai i la forma a l’aula de primària”

Quart curs del grau en Educació Primària
Curs 2012 -13
1. Introducció

S'atribueix a Plató aquesta frase col·locada a la porta de l'Acadèmia: "El qui no sàpiga geometria, que no entri". Però, què cal saber per saber de geometria? Què és la geometria?
Elnom de geometria prové de la seva primera aplicació: la mesura de la Terra. És la part de les matemàtiques més intuïtiva, concreta i lligada a la realitat i s’ocupa de la descripció i interacció amb l’espai en el que vivim.
Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d'estudi i al mètode emprat. Per a una definició unitària de la geometriaelemental, l'any 1872 C.F. Klein proposà, en el "programa d'Erlangen",la noció de geometria com a consideració d'un espai (el conjunt dels punts) i un grup de transformacions d'aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió. Aleshores podem parlar de geometria euclidiana, geometria projectiva, topologia, etc. A partir dels treballs de Klein, la tendència al’abstracció creix considerablement i cada vegada es fa més difícil concretar una definició de geometria. Tant és així, que el matemàtic holandès Van Shouten, l’any 1934, després de repassar les diferents definicions de Geometria i veient que cap no li resultava completament satisfactòria, va adoptar la d’O. Veblen: “S’anomena geometria a una branca de les matemàtiques que un nombre suficient de personescompetents estan d’acord en denominar-la així per raons de sentiment i de tradició”.
Aquesta anècdota ens indica l’ampli ventall de possibilitats que ofereix l’ensenyament d’aquest branca que el currículum actual de l’educació primària anomena “Espai i forma” i és un dels cinc blocs en què s’organitzen els continguts de l’àrea de matemàtiques, com ja apareixia en anteriors dissenys.
Tanmateix,sovint aquestes recomanacions curriculars gairebé bé no es segueixen i l’ensenyament d’aquest bloc es redueix a consideracions classificatòries de figures o a relacions mètriques i es fa sense tenir en compte les aplicacions reals. Cal tenir en compte que el treball geomètric en els primers anys ha de ser àmpliament qualitatiu, de manera que asseguri la formació de conceptes i la imaginacióespacial. Per això, i perquè la geometria és omnipresent en la vida quotidiana, cal introduir els conceptes mitjançant aspectes de geometria informal relacionats amb la vivència de l’alumne avançant cap a l’abstracció en nivells superiors.
És evident, doncs, que cal un canvi en el tractament de l’espai i la forma a les escoles, però aquest canvi només es produirà quan els mestres estiguin convençutsque és un dels temes més útils per als estudiants.




2. Objectius

És important per a la formació dels estudiants aconseguir la integració i la interacció dels diferents àmbits de coneixement en els què haurà de basar la seva activitat professional.
Per això, proposem un treball mitjançant el qual es produeixi una construcció de coneixements fruit de la interrelació entre elsconeixements matemàtics dels estudiants, la manera de com ensenyar-los i de com aprenen els infants.
En aquest sentit, els objectius que es proposen assolir amb la realització d’aquest treball són:

Conèixer els objectius escolars pedagògics i la matemàtica oficial del currículum de l’educació primària. (Visió pedagògica)

Desenvolupar la capacitat de recerca, selecció, anàlisi i síntesi de lainformació. (Gestió de la informació)

Desenvolupar la capacitat d’autoaprenentatge de manera creativa, aprenent a partir de la resolució de problemes. (Autonomia)

Dissenyar, estructurar, desenvolupar i avaluar activitats d’aprenentatge que portin implícits raonaments pedagògics i responguin als principis de qualitat del NCTM. (Pràctica professional)

Prendre consciència de la necessitat...