Novela

CAPÍTOL 1:
LA PREPARACIÓ

Era una tarda plujosa a la ciutat d’Olot. Jo estava assentat en una butaca de pell llegint el llibre “ME’N VAIG” de Pepe Rubianes quan, de sobte, vaig tenir una idea. Vaig encendre l’ordinador i vaig posar-me al Google. Vaig teclejar: Pobles a Groenlàndia. Em vaig posar al primer lloc. Vaig trobar un llistat de pobles del país de la neu juntament amb l’informació.Cinc van ser els pobles que em van cridar l’atenció: Sisimiut, Queqertarsuaq, Nanortalik, Tasiilaq i Ittoqqortoormiit.
Vaig agafar el mòbil i vaig marcar els números d’en Jordi, en Toni, en Tomàs, l’Àlex, en Guillem, en Carles, en Joan i en Xavi, els meus amics de tota la vida. Vam quedar perquè vinguessin a casa. Tots van acceptar.
Quan ja érem tots a casa, els vaig explicar la meva idea de ferun viatge a Groenlàndia.
A cap li agradava massa la idea i vaig sentir més de un “Si home!”.
Al cap de una hora de debat, tots estaven d’acord menys en Carles. Ell es negava. No em va extranyar, ja que en Carles era el més prepotent i fi en aquest tema. Però ja us parlaré després del tema personalitats.
-Tios, en Carles mai està d’acord amb res!- va deixar anar en Tomàs.
-Bueno, podemanar-hi sense ell.- vaig contestar-li.
-Ja!- va esbotzar en Jordi.
En Carles, al veure que passàvem d’ell, va accedir a fer el viatge.
De tot ens vam encarregar en Toni i jo. De fet, no hi havia gaire a organitzar. Uns bitllets per Reykaviv (Islàndia), on fèiem escala, i uns altres per l’heliport de Nanortalik. El menjar era problema de cadascun. Vaig investigar sobre Groenlàndia força.
Però, perfi, va arribar el gran dia.

* * * * * *

Abans, us explicaré les personalitats.
Jordi: Era el meu millor amic, juntament amb en Xavi. Era un paio genial, em feia riure molt i molt.
Toni: Ell també era molt amic meu. Era molt llest i el millor estudiant del grup.
Tomàs: Va ser el meu millor amic de l’infançia. Feia riure ja que era molt barroer i deia moltes paraules grolleres. Era moltbon noi.
Alex: Durant l’infançia, no érem massa amics. El nostre llaç es va unir a secundaria, però a 4rt ens vam tenir que separar perquè ell no volia estudiar i va fer un cicle. Durant el batxillerat ens veiem regularment, però ja quan jo vaig entrar a la “uni” per estudiar reporterisme ens vam perdre la pista definitivament. Ens vam tornar a trobar quan jo vaig trobar feina a TV Olot.Guillem: Era el xulo del grup. Era d’aquells que anava amb els pantalons baixats i sempre amb roba de marca. Anava amb uns cabells molt llargs. Tot i això era bon amic.
Carles: Era també un xulo, però diferent que en Guillem. En Guillem no deia mai directament que era el millor, però ho insinuava, i en canvi en Carles ho deia sense preocupacions. Era la típica persona repel·lent. Però depèn de quan, erabon tio.
Joan: Era un gran amic. No havíem anat al mateix curs, i era més gran, però des de petits vam coincidir a un casal d’estiu. Era un noi català de raça, i li agradava el rol. Sempre reia molt. Era prim.
Xavi: Era el meu millor amic. Ens vam conèixer en unes colònies d’estiu quan jo tenia 12 anys i ell 13. Ja vam fer molt bona amistat, però quan vam coincidir a la universitat de Barna, java ser “intrencable”.

Suposo que us estareu preguntant perquè ho he posat amb cometes. Doncs perquè, arriba un punt, que es el que a mi em va passar, que creus que res no et podrà separar mai d’allò que estimes de veritat, però sempre arriba algú capaç de esmicolar, per mínima que sigui, la teva felicitat. Però això arribarà després.

























CAPÍTOL2:
El VIATGE

Vam anar, tal com abans he dit, fins a l’aeroport de Barcelona i vam agafar un avio que feia escala a Reykaviv. Vam tenir que passar la nit a Reykaviv, i vam anar a un alberg.
A Olot, abans de marxar, vaig comprar un traductor digital de: Català-Islandès i un altre de Català-Danès, ja que allà parlen danès.
El nom de l’alberg era: Paapurí aikaa helvetillinen (en català: Porta...