Nuria

CAPÍTOL U


María estava sola, a sa casa -No sóc la teua cosina.
quan de sobte, va sentir un
soroll, la seua cosina Lorena -Oh Maria, no digues ximpleries…havia arribat.
María estava tranquil·la fins que
-María, oh xicoteta María la seua prima havia arribat a sa
nececessite dela teua ajuda! casa amb la intenció de remoure
el seu passat per un simple treball.
-Que passa?

-Un treball de clase, unabiografía, millor dit.

-Adivine, necessites la meua?

-No savia de quin fer-ho , i la
meua cosina xicoteta…





Educadamente, la María va quina classe de xiqueta
invitar ala seua cosina a adoptàs fa tres anys?
eixir de la casa..Quan Lorena
ja estava fora, va telefonar al -No comprenc que vols dir-me.
seu oncle. Els seues intents-Doncs,que María és una
per a acercar-se a sa cosina desagraïda amb mi,perquè
van ser fets en va però ella jo m’esforç per a que es
ho tenia que aconseguir,sentisca a gust amb mi i tan sols
Lorena era la parladora del me insulta.
grup i María la marginada,
aço hauria de canviar. -És tímida,pero noaixò.
No és maleducada.
-Oncle José?
-Oncle, saps que amb tu
-Sí,sóc jo,dime neboda!no és així, però amb mi…
Tu saps que no tinc pare
-Oncle, jo…Jo no sóc una i el meu pare ets tu
xivataperò he de dir-te que, ,i per açò a mi me fa mal
Que aquesta xica siga tan
desagraïda i, de vegades
tan agresiva.

-Parlaré amb ella Lorena,
ara estic al treball.

-Adeu, oncle...