Nutricionista

TRACTAMENT DE LA COCAÏNOMANIA
En els últims 20 anys s'han desenvolupat diversos tractaments per aquesta condició crònica i recurrent i s'ha comprovat en assaigs clínics controlats l'eficàcia de tècniques com les següents:
* Monitorització de metabòlits en orina
* Entrevista motivacionals
* Contracte de contingències i incentius
* Tractaments cognitiu-conductuals
* Consellindividual en cocaïnomania

Del coneixement actual de la neurobiologia i de la psicopatologia de l'addicció a cocaïna poden derivar els següents objectius terapèutics en cocaïnomania que s'accepten avui en la majoria dels programes acreditats del món:
1. Assolir l'abstinència de cocaïna, alcohol, opioides, cànnabis i altres estimulants (perquè totes aquestes substàncies augmenten la taxa dedopamina en el nucli acumbents i els fenòmens que indueixen al consum) i evitar les recaigudes
2. Evitar les persones, llocs i coses associades al consum de cocaïna (que podrien disparar l'apetència de cocaïna, molt vinculada al control sensorial de l'amígdala).
3. Superar la negació de la malaltia i admetre les conseqüències de l'addicció (considerar la possible alteració de les funcionsexecutives i instrumentals frontals deguda a l'efecte de la cocaïna).
4. Anar a les sessions de manera regular i col · laborar amb els diferents objectius terapèutics mitjançant:
a. Obertura i veracitat en el tractament.
b. Discussió de totes les emocions rellevants.
c. Aprenentatge de tècniques d'afrontament sense drogues de problemes o emocions positives / negatives.d. Utilització de tècniques de reducció de l'apetència o «craving».
Aquests objectius terapèutics solen abordar mitjançant les següents directrius terapèutiques generals:
* En tots els casos cal una explicació de l'acció de la cocaïna en el cervell
* El tractament de les addiccions a cocaïna s'ha de dur a terme en centres i / o per professionals específics
* Són crítics els primerscontactes clínics, el tipus d'aliança de treball que el professional i / o el centre estableixen amb el pacient i la informació que aquest i els seus familiars reben a la fase d'inducció al tractament.
* Com en gairebé totes les addiccions, les persones que abusen de la cocaïna necessiten un tractament que pot prolongar diversos anys, fins i tot quan es considera que el risc de recaigudes ésbaix.
* Igual que en altres drogodependències, el contracte terapèutic ha de quedar clar des de les primeres entrevistes i han de figurar-hi els següents punts específics:
* La freqüència de les visites i de la determinació de tòxics en orina.
* La restricció inicial de les sortides, els contactes socials i el control d'altres riscos (diners, targetes de crèdit ...).
* La comunicacióals familiars i col·laboradors del curs del tractament
(p.ex. en el cas d'un resultat positiu a drogues en orina i en altres contingències).
* La durada aproximada del tractament.

* L'objectiu principal de tot tractament-tipus de la cocaïnomania és el d'interrompre el consum compulsiu mitjançant mesures restrictives i de suport per a després, aconseguida una abstinència establedurant diversos mesos, passar a prevenir les recaigudes a llarg termini.
* Cap tractament biològic disponible avui és prou eficaç per poder prescriure com a acció terapèutica única o principal. Com s'ha exposat a dalt un abordatge clínic minuciós i adequat és la clau de l'èxit.
* L'abordatge terapèutic requereix una avaluació completa i integrada que pot utilitzar instruments d'avaluaciógeneral (com el ASI i altres), però a la clínica es requereix més informació específica relacionada amb:
* Consum de drogues.
* Deteriorament funcional.
* Complicacions mèdiques: sobretot. cardiovasculars (IAM, fallada renal, avortament) i neurològiques (ACVA, hemorràgies, crisi).
* Complicacions psiquiàtriques (psicosi, trastorn del control dels impulsos, inestabilitat de l'humor,...