oalxsojonfe

Berenàveu a les fosques (1r resum)
Berenàveu a les fosques
gira a l’entorn de dos matrimonispetitburgesos que actuen amb distinta conducta individual i social apartir de 1939. Ramon i Neus són l’expressió complementària de laburgesia de l’època. Neus, filla d’una família ben situadaeconòmicament abans de la guerra, va venir a menys arran del seucasament amb Ramon, que provenia del món rurali que va venir amés en els anys de la preguerra, es va instal·lar a la ciutat pertreballar d’oficinista i va mostrar una vaga simpatia pel catalanismed’esquerres. Va participar en una guerra que va perdre; ara el 1950,és una persona incapaç d’aixecar el cap i de viure amb orgull idignitat. Com la seva dona viu de l’engany de la memòria, del recorddel que hauria pogut arribar a ser. Neus és unadona que es resisteixa acceptar la dura i adversa realitat del present, abocada a unsentiment de nostàlgia de preguerra; més encara, educada en unmón que definitivament s’ha enfonsat, procura inútilment amagar laseva autèntica situació davant els altres.La misèria material, moral i afectiva contrasta amb els benestarmaterial, que tampoc moral i afectiu, de la parella constituïda perSantiago i Fanny.Fanny es converteix en l’autèntica protagonistapositiva de la història, disposada a enfrontar-se a l’ambient mesquí enquè viu. Fanny encarna als ulls de l’adolescent Montserrat -filla deRamon i Neus- el món d’ensomni al qual aspira accedir inútilment;Fanny és, sense cap mena de dubte, el símbol del món del benestarque adopta sense dubtar per la resolució individual. En fugir,abandona més un règimpolític que el país o el barri. Se’n va amb laconfiança de poder respirar i viure amb aires d’autèntica llibertat.El marit de Fanny, Santiago, representa el possibilisme presumptuós,amoral i hipòcrita d’un règim dictatorial. Exerceix el seu poder polític ipersonal de forma despòtica, xantatgista i dominant. Jeroni i Pilarrepresenten dues cares de la mateixa moneda. Pilar sap sobreviureenmig de lamisèria; no està disposada a deixar-se arrossegar per capcorrent específic ni tampoc a deixar-se entabanar per ningú.Jeroni, el mestre, és un home torturat i desbordat psíquicament;conserva una imatge estàtica de la seva pròpia cultura que correspona la concepció d’una Catalunya conservadora des del punt de vistacultural i claudicant en la qüestió política; el mestre retirat se suïcidacom a reflexde la incapacitat per adaptar-se de forma valenta a lescircumstàncies.Estructuralment l’obra es divideix en dues parts; en la primeras’exposa el plantejament general de l’obra, i, en la segona, quecomença a partir de la setena escena, assistim a una gradualresolució de les situacions exposades a la primera part.
1

Cal destacar la tècnica epistolar amb les cartes que es creuen FannyiMontserrat. L’obra analitza el comportament de la societat catalanade la postguerra, una societat on predominava l’ individualisme, lagrisor, la vulgaritat, el prosaisme d’una existència sacrificadaexclusivament al guany material, la manca de cultura... L’obra volbastir críticament, distanciadament i de forma tipificada una històriafamiliar situada en el Rambla barceloní a les acaballes delfranquisme.Berenàveu a les fosques (2nresum)
Transcorre l'any 1950. Espanya està sotmesa a una llarga postguerra,caracteritzada principalment per les cartilles de racionament, lesrestriccions de llum i sobretot per la pobresa.Aquest és el punt de partida de "Berenàveu a les fosques", unahistòria de sentiments, on els seus personatges - tots ells veïns d'unmateix immoble, situat al Raval barceloní - viuen lamateixa època dediferent manera.El Ramon i la Neus formen un dels dos matrimonis que apareixen al'obra. El Ramon fa temps que va deixar d'estimar a la seva dona is'ha convertit en un home esquerp i maltractador. La Neus esl'abnegada esposa, l'encarregada de portar la casa de la millormanera que pot i de què la Montserrat - filla d'ambdós - rebil'educació adequada per tal que el dia de demà no...