Obesidad


Comentari d’una obra d’art arquitectónica
Teatre d’Epidaure
1. Documentació
Nom: Teatre d’Epidaure
Arquitecte (o autor): Policlet El Jove (Argos, s. V - IV a.C.)
Datació (o cronologia): 350a.C.
Localització: Epidaure, al Pelponès (Grècia).
Context històric:
Els grecs diferència dels imperis teocràtics i centralitzats d'Egipte, s'organitzaven en petites comunitats independentsanomenades Polis.
L'home és la mesura de totes les coses. Això exemplifica la importància de l'home com a eix central de la cultura grega. Els déus s'humanitzen tant en la seva forma com en els seussentiments.
En l'art, l'home també serà el centre i la principal font d'inspiració . Grècia representa el naixement de la filosofia i pensament racional , l'home no es conforma amb les explicacions màgiquesde la natura, sinó que intenta comprendre-les. Això es veu bé en les escultures , on es busca la realitat i la raó.
La religiositat no és un receptari de creences i rituals sinó un sentiment de larelació amb la divinitat, la religió és un costat de la llengua, un dels elements de cohesió de la ciutat i del món hel·lenístic.
La recepció de l'art com a recerca de la bellesa definida pelsfilòsofs, neix a Grècia. L'art s'allunya de la funció màgica, religiosa o exaltació del poder que havia tingut en Mesopotania o Egipte.
2. Anàlisi estilística
El teatre d'Epidaure pertany a l'estil grechel·lenístic, construït amb pedra, mitjançant el sistema arquitravat (l'estructura es basa mitjançant línies horitzontals i verticals) Està fet a mida de l'home, rebutja la monumentalitat i dóna formaartística a l'exterior de les obres arquitectòniques i les classifica en ordre: El dòric i jònic s'originen al període arcaic i el corinti al clàssic però utilitzat al hel·lenístic.
3. Anàlisi formalAixecat sobre un pujol, l’estructura constructiva del teatre d’Epidaure es divideix en les tres parts característiques i ben diferenciades: l’orquestra, la càvea, i les construccions escèniques...