Oboè

INFORMACIÓ
L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la deHornbostel-Sachs es troba al grup 422.12.
El seu ús es circumscriu a la música d'orquestra i per a banda -en ambdós casos per parelles- i a la música de cambra. El corn anglès és de la mateixa família, amb unregistre més greu.
L'oboè es va desenvolupar durant el segle XVII a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès hautbois (haut = alt, en el sentit de fort; bois = fusta: instrument de fustaque sona fort).
Al terreny de l'etnomusicologia i de l'estudi organològic dels instruments de les diferents cultures del món, per extensió, s'anomenen oboès tots els instruments de llengüeta doble.PARTS
El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló. El diàmetre de l'obertura mesura 0,47 cm a la part més alta i 1,58 cm al començament delpavelló. El pavelló s'acampana una mica i acaba amb un anell de metall. Per l'altre extrem és per on s'insereix el tudell de la inxa, adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble canya i de 0,63 cmd'ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l'instrument, inclosa la llengüeta, és d'aproximadament 64,77 cm; la llengüeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm.L'afinació de l'oboè pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengüeta.
Llengüeta de doble canya

EL SO

El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc iabellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen d'altres instruments.

TESSITURA
El seu registre va des del si bemoll3 finsal sol6, encara que en alguns casos és possible arribar fins el do7 (dues octaves i mitja o tres). Les canyes o llengüetes amb les que es toquen són de diferents grandàries i són en la majoria dels casos...