Obra de teatre infantil. el petit avet

El petit avet: Una representació de Nadal
( basada en el conte del mateix nom i adaptada per CEIP Escola de pràctiques I)
ESCENA 1
(L´escenari té uns qunts arbres frondosos de fons. Al seu davant, una nena fa d´avet)
NARRADOR 1. – Una vegada hi havia un avet petitó a la vora d´un bosc. Tots els arbres d´aquell bosc tenien fulles amples i arredonides, ell era l´unic de per allí que estabacobert d´unes agulles punxegudes, que no li agradaven gens.
NARRADOR 2. – No, no estaba gens content de com era; encara que els altres arbres del bosc, flors i animalons li fessin compañía. El petit avet es lamentava:
AVET 1. – Tots Els altres arbres tenen unes fulles magnifiques, unes boniques fulles grans i verdes… i jo només tinc punxes…! … Què trist estic…!
NARRADOR 1. – Un dia van pasarper allà un grup de pastors que, en veure´l tan trist, van decidir de cantar-li una canço: la canço era
…………………………………………………………………………………………………………………………………………….
( els pastors canten la canço i se´n van)
NARRADOR 2. – Però l´avet no en va tenir prou, i continuaba están molt trist.
AVET 1. – Ai! Com m´agradaria tenir unes fulles verdes, grosses i tendres, com tots els meus companys del bosc!( se li treu el “vestit” d´agulles i se li posa el “vestit” de fulles verdes)
ESCENA 2
NARRADOR 3. – L´endemà, quan va despertar-se, va quedar tot admirat en veure que s´havia complert el seu desig i que estaba cobert de fulles amples i verdes. Ja un podeu imaginar com n´estava, de content!
AVET 2. – I ara! On són les meves fulles punxents? Ja no les tinc, quina alegria…! Què feliç quesoc…!
NARRADOR 4. – Cridava tant i estava tan content, que uns nens que anaven d´excursió el van sentir i s´hi van apropar.
EXCURSIONISTA 1. – Ohhhh! Mireu què li ha passat, a l´avet!
EXCURSIONISTA 2. – Però si té tot de fulles grosses!
EXCURSIONISTA 3. – Ara no sembla un avet… però ha quedat molt bonic!
NARRADOR 3. Per celebrar la seva alegría, els excursionistes van voler cantar-li unacanço anomenada ……………………………………………………………………………………………………………………………..
(excursionistes canten la canço i se´n van)
NARRADOR 4. – Però… per allà a prop pasturava un ramat d´ovelles que, en veure aquelles fulles tan tendres, no es van poder estar de menjar-se-les totes
( surten les ovelles, fan una dansa i, en acabar, s´emporten el vestit de fulles)
El pobre avet es va quedar més pelat que una cuade rata, i es va posar a plorar.
AVET 2. (plorant) – Oh, quina desgracia! El meu preciós vestit de fulles verdes! Ja no en vull més, de fulles grosses i tendres… que vénen les ovelles i se les mengen…! Ai, com m´agradaria tenir les fulles de vidre: segur que així no se les menjaria ningú…!
ESCENA 3
NARRADOR 5. – Quan es va despertar l´endemà, l´avet va veure que tenia ben bé les fullesque havia desitjat… i es va tornar a posar la mar de content.
AVET 3. – Que bé! Tinc fullles de vidre! Ara si que puc estar tranquil, que cap bestiola se les menjarà!
NARRADOR 6. – Pobre avet! La seva alegría va durar ben poc…
NARRADOR 7. – Al cap d´una estona, un fort vent va començar a bufar i bufar…
( entra un grup que representa el vent, fan una dansa i s´enporten la capa de fulles devidre)
NARRADOR 6. - Després d´aquella forta ventada, l´avet es va tornar a quedar despullat i tremolant de fred.
AVET 3. –Oh, no! Per què tinc tanta mala sort? Les fulles verdes se me les han menjat les ovellas, les de vidre me les ha trecat el vent… com m´agradaria tenir les fulles d´or, i que em duressin per sempre!
ESCENA 4
NARRADOR 8. – En tornar a fer-se de dia, l´avet es va quedarmeravellat: estaba tot covert de fulles d´or, que brillaven a la llum del sol.
AVET 4. ( fa una volta sobre si mateix) – Visca,visca ¡ Tinc les fulles d´or! Aquestes sí que m´agraden… ara sóc el arbre més bonic de tot el bosc, cap altre té les fulles tan boniques com jo…! Visca, visca…!
NARRADOR 8. – Uns lladres que estaven amagats al bosc el van sentir i es van atansr sense fer soroll a...