Obra teatral de Manuel Pedrolo
Páginas: 2 (406 palabras)
Publicado: 1 de marzo de 2014
DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO
La Guerra Civil i la postguerra impliquen un colp molt dur per al teatre perquè la prohibició de la llengua és un obstacleenorme per a l’escena. La recuperacio fou molt molt lenta, i més encara a les comarques valencianes.
Manuel Pedrolo (1918-1990) basteix la seua producció com una investigació de tècniques i gèneres.Porta a l’escenari el desconcert de l’ésser humà en un teatre existencialista, relacionat amb l’absurd.
Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, a pesar que, pròpiament, només presentauna etapa central sòlida, que situem en la segona meitat de la dècada dels 50. En aquest període Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals del’existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds: sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l’afany de revolta i les seues dificultats, larecerca del coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència “Els hereus de la cadira, 1954).
Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l’espaiexterior. Així, ens trobem amb personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de la presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre’ls i acostumar-s’hi acausa de la por que desperta en ells l’espai exterior. Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques, en què els personatges es troben sotmesos aaccions rutinàries i inútils: “Cruma” (1950), “La nostra mort de cada dia” (1958), “Tècnica de cambra” (1964).
Preocupat per la condició de la persona en un sentit transcendent, però compromés amb unpaís i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveix de les formes de l’absurd.
El seu teatre és pessimista perquè pren en consideració els problemes col·lectius i...
La Guerra Civil i la postguerra impliquen un colp molt dur per al teatre perquè la prohibició de la llengua és un obstacleenorme per a l’escena. La recuperacio fou molt molt lenta, i més encara a les comarques valencianes.
Manuel Pedrolo (1918-1990) basteix la seua producció com una investigació de tècniques i gèneres.Porta a l’escenari el desconcert de l’ésser humà en un teatre existencialista, relacionat amb l’absurd.
Podem dividir el teatre de Pedrolo en tres etapes, a pesar que, pròpiament, només presentauna etapa central sòlida, que situem en la segona meitat de la dècada dels 50. En aquest període Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals del’existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds: sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l’afany de revolta i les seues dificultats, larecerca del coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència “Els hereus de la cadira, 1954).
Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l’espaiexterior. Així, ens trobem amb personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de la presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre’ls i acostumar-s’hi acausa de la por que desperta en ells l’espai exterior. Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques, en què els personatges es troben sotmesos aaccions rutinàries i inútils: “Cruma” (1950), “La nostra mort de cada dia” (1958), “Tècnica de cambra” (1964).
Preocupat per la condició de la persona en un sentit transcendent, però compromés amb unpaís i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveix de les formes de l’absurd.
El seu teatre és pessimista perquè pren en consideració els problemes col·lectius i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.