obres d'art

1.a) Fitxa técnica:
Títol: La Madeleine
Autor: Pierre Vignon (1763-1828); posteriorment Constant d´Ivry i Couture
Cronología: 1806-1842
Estil: Neoclàssic. Periode napoleònic. Estil imperial
Tipología: Arquitravat i voltat
Tema:
Materials: Pedra amb aparell isòdom
Localització: Plaça de la Madeleine a París

b) Context històric
El descobriment de les runes d´Herculà el 1719, les excavacions aPompeia començades el 1748 i el redescobriment a mitjan segle dels monuments grecs revelaren que l´art dels clàssics era molt més viu i lliure del que s´havia cregut. En adonar-se´n es desfermà una autèntica passió per tornar als models clàssics.
El neoclassicisme francès s´originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou durant la Revolució Francesa i l´Imperi de Napoleó que arribà a la màximaexpressió.
Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l´art dels Salons aristocràtics. Era la reacció contra la frivolitat i la moral de principis de segle.
El model clàssic era el que volien seguir els revolucionaris francesos , fervents admiradors de la virtut i la severitat dels romans.
A l´època napoleònical´art va prendre un tret molt més classicista en el que s´anomena estil imperial.
Napoleó amb aquest retorn a l´antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme.
L´època de Napoleó fou la més fecunda fents construccions classicistes i es va fer evident la intenció d´identificar Napoleó amb els emperadors romans.
Els arquitectesneoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat i tots els projectes neoclàssics es van inscriure en un pla de reforma urbanística .
La nova ciutat havia de tenit els seus monuments però l´arquitecte s´havia de preocupar també del desenvolupament social i funcional.
Es van construir esglésies a la manera de temples clàssics però també escoles, museus, hospitals, mercats, carrers, places . Els escultors i pintors treballaven per embellir-les fent representacions per servir d´exemple als ciutadans..




2.- Anàlisis formal i estilística
2.1- Organització de ll’espai:
Conté una planta basilical amb tres cúpules i un pódium molt elevat.
2.2.- Materials i sistema constructiu
L´edifici se sustenta a l´exterior en les columnes d´ordre corinti de 20 m d´alçada (amb base,fust estriat i capitell amb fulles d´acant) i els murs. Té un total de 52 columnes. A l´interior, els pilars i les grandioses columnes suporten el pes de tres cúpules sobre petxines. La coberta és a dues aigües.
2.3.- L’espai exterior
En quant a l’espai exterior: es un Temple octàstil, perípter i a la façana principal presenta una doble fila de columnes corínties s´enlaira damunt d´un podi , alqual s´accedeix pujant una amplíssima escalinata de 28 graons.Les columnes tenen 20 m d´alçada. Tot el conjunt està elevat sobre un pòdium de 7 m d´alçada.
El conjunt és una sàvia combinació de línies verticals ( les columnes) i horitzontals ( l´entaulament i el podi).
Al fris i als frontons hi ha esculpides escenes religioses i en la porta d´entrada s´hi representen en baix relleu els deumanaments. Al fris hi ha la inscripció DOM SUB INVOC S.M. Magdalenaei un frontó triangular amb ornamentació escultòrica d´Henri Lemaire. El pòrtic principal representa el Judici final.
2.4.- L’espai interior
S´estructura en una única nau amb un absis semicircular al presbiteri. L´espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines, que no són visibles des de l´exterior i quedescansen sobre quatre parells de columnes corínties.






Aquestes vuit columnes separen l´espai de la nau central d´una galeria de circulació, darrera de la qual hi ha capelles cobertes per petites cúpules i llunetes semicirculars.
Sobre l´ Altar Major es pot veure una escultura que representa l Assumpció de la Magdalena, mentre que en la cúpula que el recobreix es troba un fresc sobre la...