Obsolecència programada i característiques del material

1. QUE ES L’ OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA?
* L'obsolescència és la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no per un mal funcionament del mateix, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies.

* L'obsolescència programa “és l'elaboració conscient de productes de consum que es tornaran obsolets en elcurt termini per un fall programat o una deficiència incorporada.
Per començar em de definir dos termes molt importants i molt diferenciats :

1.1. Les conseqüències i la influencia en la societat actual

L'obsolescència programada és, segons molts, el motor de l'economia moderna. És l'estratègia que fomenta el consum que, segons la majoria dels economistes, és la base del creixementeconòmic.
L'antic enfocament europeu era crear el millor producte i que durés per sempre. Et compraves un bon vestit per portar-ho des de les teves noces fins al teu enterrament sense poder renovar-ho. L'enfocament americà és crear un consumidor insatisfet amb el producte que ha gaudit, que ho vengui de segona mà, i que compri el més nou amb la imatge més nova possible. (Brooke Stevens)”Obsolescència programada: el desig del consumidor de posseir alguna cosa una mica més nova, una mica abans del necessari. (Brooke Stevens, pare del concepte actual d'Obsolescència Programada)

A on ens ha portat l'obsolescència programada?, és possible mantenir un creixement lineal en la fabricació i el consum?, és just que se'ns obligui a tirar les coses oblidant-nos de la seva reparació i/o reciclatge?Moltes preguntes i potser poques respostes encaminades a el “desenvolupament sostenible” del nostre món. Avui ja es comença a parlar del disseny responsable i sostenible.
L'obsolescència, en els seus dos vessants, fabricador i consumidor, ha estat el pilar sobre el qual s'ha fonamentat l'economia en la segona meitat del segle XX i en el que portem del segle XXI. Possiblement hi ha hagut un relleuprogramat pels fabricants que s'han ajudat de la publicitat perquè sigui el propi consumidor el que rebutgi els productes, creant aquesta la necessitat de el “canvi”, el desig de la renovació i de la moda com un valor de rellevància social, sense haver d'actuar sobre el propi disseny del producte. Però, en tot cas, l'obsolescència dirigida als hàbits del consumidor és igualment perversa i aquestaorquestrada per les mateixes empreses i grups econòmics. En definitiva, que avui es comença a pesar que no és necessari fabricar malament, n'hi ha prou amb arrossegar al consumidor a la idea de la renovació i el canvi, i a la inutilitat de la reparació o el reciclatge.
La publicitat s'ha convertit en el braç armat de l'obsolescència en el costat del consumidor i ha facilitat al fabricadorrestituir d'alguna manera el seu prestigi en relació amb la “qualitat”.
1.2. Desenvolupament, procediment i problemes ambientals
Actualment no hi ha una persona en l'hemisferi nord que pugui vanar-se de no haver sofert l'obsolescència programada. La problemàtica que aquesta genera transcendeix barreres socioeconòmiques, culturals i polítiques; és un problema d'abast globalitzat i al mateixtemps és un problema de percepció social i psicològi ca.

En l'actualitat, la percepció d'un producte rendible i d'una economia sostenible es fonamenten en el consum desmesurat de la població, el desenvolupament tecnològic i la mateixa intenció de comprar per estatus social. Aquests factors s'han transformat en els determinants del procés de compra i venda de productes en el comerç internacional.D'una banda, el desenvolupament tecnològic comporta al fet que l'accés als productes més funcionals i cada vegada més específics per satisfer certes necessitats o funcions, es tornin més barats i tinguin major disponibilitat al públic.

En primer lloc, hem de qüestionar-nos sobre el procés d'adquisició dels productes: realment necessitem tot el que comprem? És a dir, en realitat necessitem...