Obsolescencia Programada

1Batx B

La obsolescència programada.

La obsolescència programada és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni inservible al cap d’un períodede temps previament calculat.
Està demostrat que si la persona no compra l’economia no creix.
Anys enrrere, la gent comprava per satisfer les necesitats necesàries per poder viure, i els productesestàven fabricats perque duréssin el major temps possible.
En els anys 20, els fabricants es donàven compte de que fer els productes amb una llarga vida, era perjudicial per l’empresa ja que reduiales vendes i per tant i havien menys treballs, i menys beneficis i que d’alguna manera, tenien que reduir la vida d’aquests productes.
Una gran víctima de la obsolescència programada és la bombeta, unproducte que estava creat per durar 2.500 hores o inclús més.
Al 1924, es va crear un càrtel anomenat Phoebus que englobava empreses de tot el món, on es controlaven que aquestes bombetes nosuperesin les 1.000 hores d’eficiència.
Un clar cas d’obsolescència programada el trobem en una bombeta situada en un parc de bombers, que no ha parat de funcionar des de que ha estat oberta, que va ser al’any 1901. Amb això veiem la capacitat que poden tenir els productes i l’eficiència que els fabricants li donen.
Amb el pas del temps, ens hem convertit en una societat que comprem per diversió, i noper necessitat.
Al 1933, va haver-hi una gran falta de treball, amb un 25% de la població sense feina per culpa de la bona eficiència dels productes i els mètodes de producció, és per això que es vaintentar imposar una obsolescència programada obligatoria, amb dates de caducitat a tots els productes, pero no es va posar en pràctica.
La obsolescencia programada genera una gran quantitat deresidus que van a parar a països tercermundistes com Ghana, i perque es puguin enviar, els fabricants els consideren productes de segona mà encara que més del 80% dels productes no són reparables.
Una...