Obsolescencia programada

Obsolescència programada / planificada

canvi no pot ser considerat substancial (obsolescència pseudofuncional).

L’obsolescència programada consisteix a dissenyar un producte amb una vida útilpreestablerta.
Això contribueix a incentivar la societat de consum en la qual, quan un producte s’espatlla, es
llença i se substitueix per un de nou. Comprar no és llavors sinònim de necessitat sinóde desig,
es tracta de créixer per créixer.

Les empreses, en una situació ideal, haurien d’entendre que els seus beneficis no estan per
sobre del servei que ofereixen als consumidors ni del’impacte ecològic que puguin generar les
seves activitats.

Aquest procés ha definit la societat de consum des dels anys 20, on primerament es buscava
l’efectivitat del producte i la seva llarga duradabeneficiant així el consumidor però no el negoci.
Més tard, la indústria va trencar aquest concepte afirmant que “un article que no es desgasta és
una tragèdia per als negocis”. Per tant,dissenyadors i enginyers van adoptar uns nous valors i
objectius en la creació del producte per tal de contribuir al creixement de l’economia.
L’obsolescència programada és un potent motor de consum: produeixproductes barats d’una
vida útil curta, el seu preu provoca un augment de consum i aquest proporciona més llocs de
treball. S’ha entrat en una política de consum que es crea per créixereconòmicament i no per
atendre a les necessitats del consumidor.
Fruit de l’obsolescència programada i del constant consumisme, es genera un gran volum de
residus electrònics contaminants que va a parar alspaïsos dels tercer món. Els envien allà
defensant que són productes de segona mà que ajudaran a reduir la bretxa digital, però
realment els productes no es poden utilitzar. Contaminen el medi ambientd’aquests països.

Un dels aspectes que va sorgir en una de les pràctiques i que mereixeria una àmplia discussió
per ella mateixa és si, a l’hora que s’ofereix un producte amb data fixada de...